No sé si sóc jo qui em perdo pels forats, o els forats que em perden en a mi.
dijous, 4 d’octubre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
...i em direu boig; mes des de la meva follia, us ensenyaré fins on el vostre seny no us permet arribar ni en somnis.
8 comentaris:
o les dues coses, Pensador, o les dues coses!!!
(un somriure)
(jejeje, i una rialla també)
Dues, dues, mar, que bé que ho són dues. Perquè per més que sembli dir-hi el mateix, el significat de la primera part és del tot diferent al de la segona.
Un petó de bona nit.
I és que hi ha forats que ens fan perdre i forats que fan que ens perdem...
:*)
Em penso que jo sí que m'he perdut...:(
Dit així també val, elur. I tant.
Em sap greu, isnel. Saps que passa, que el post d’avui està tan ple de forats, que segurament et deus haver ficat dins d’un sense adonar-te’n. Però, no et preocupis que aviat trobaràs la sortida. Ja ho veuràs. Ara mateix m’hi poso. Tu ves seguint la meva veu.
— issssneeeeeeellllll on ets? —si és que, a l’hora de trobar, quan un és efectiu no li cal pas GPS ni d’altres andròmines modernistes. — issssneeeeeelllll on ets?
— issneeeeeeeeeeellll?
Hi ha forats que fan basarda i forats que mostren un paisatge on perdre's... espero que els que t'atrapen a tu no siguin negres com aquell que diuen que hem fet a base d'anar contaminant... ai uixxx...
D'això... l'aigua de Vichy és foradada?
No, arare, no. L’aigua de Vichy no és foradada, és gasada, ga-sa-da. Si és que... ;-)
Publica un comentari a l'entrada