dijous, 4 d’octubre del 2007

103


No sé si sóc jo qui em perdo pels forats, o els forats que em perden en a mi.

8 comentaris:

mar ha dit...

o les dues coses, Pensador, o les dues coses!!!

(un somriure)
(jejeje, i una rialla també)

el pensador ha dit...

Dues, dues, mar, que bé que ho són dues. Perquè per més que sembli dir-hi el mateix, el significat de la primera part és del tot diferent al de la segona.

Un petó de bona nit.

neus ha dit...

I és que hi ha forats que ens fan perdre i forats que fan que ens perdem...

:*)

Anònim ha dit...

Em penso que jo sí que m'he perdut...:(

el pensador ha dit...

Dit així també val, elur. I tant.

el pensador ha dit...

Em sap greu, isnel. Saps que passa, que el post d’avui està tan ple de forats, que segurament et deus haver ficat dins d’un sense adonar-te’n. Però, no et preocupis que aviat trobaràs la sortida. Ja ho veuràs. Ara mateix m’hi poso. Tu ves seguint la meva veu.

issssneeeeeeellllll on ets? —si és que, a l’hora de trobar, quan un és efectiu no li cal pas GPS ni d’altres andròmines modernistes. — issssneeeeeelllll on ets?
issneeeeeeeeeeellll?

Montse ha dit...

Hi ha forats que fan basarda i forats que mostren un paisatge on perdre's... espero que els que t'atrapen a tu no siguin negres com aquell que diuen que hem fet a base d'anar contaminant... ai uixxx...

D'això... l'aigua de Vichy és foradada?

el pensador ha dit...

No, arare, no. L’aigua de Vichy no és foradada, és gasada, ga-sa-da. Si és que... ;-)