dimecres, 7 de novembre de 2012


Coherència


Des de les 0.00 hores del dia 9 de novembre fins les 24.00 hores del dia 23 del mateix mes, estarem immersos dins del que s'anomena campanya electoral. Llavors, cadascuna de les diferents formacions polítiques que es presenten, intentaran convèncer-nos de les deïtats dels seus respectius programes, entonant més o menys suggestius cants de sirena. I després de 15 dies embolcallats per la bellesa de déus i deesses de l'Olimp, votarem, per al dia després, despertar dins la més dura de les realitats. Un cop més, haurem exercit la democràcia; un cop més, tornarem a tocar de peus a terra.

De si serveix de res o no, hi ha qui defensa que per més piruetes que faci el polític de torn durant aquest termini, el resultat ja està més que decidit; i qui pensa que en 15 dies, es pot fer tornar d'esquerres a aquell que fins i tot a Londres circula per la dreta —o a l'inrevés si és que hi trobeu un símil a la metàfora.

Tingui qui tingui la raó, cal que ens exercitem més en la disciplina del joc de la democràcia. Perquè si em permeteu la llicència de dir-li joc, hi afegiré que ho és de partides llargues. Partides que per molt que veiem que anem a perdre tan sols començar-les, ens poden obligar a romandre asseguts a la taula de joc durant quatre anys, veient com s'esvaeixen no solament els nostres diners, sinó les nostres il·lusions.

I aquest 25 de novembre hem de fer un exercici de responsabilitat encara més gran. Perquè la partida que encetarem el dia després, és cert que la podem guanyar en un espai relativament curt de temps, però si la perdem, no seran tan sols quatre anys més els que haurem d'esperar per començar-ne una de nova. Si perdem aquesta, podem tornar a caure en la foscor quaranta anys més.

Per tant, en la campanya que tot just comença, no ens hem de deixar entabanar per aquells que ens volen dominar amb la por, però tampoc per aquells altres que de la divagació en fan el seu discurs. Pensem que a qui li fem confiança, caldrà que no li tremolin les cames, que no li facin figa, que no defalleixi davant les pressions que vindran de l'invasor, perquè us puc garantir sense malauradament possibilitat d'errar-me, que aquestes seran dures, molt dures. Si hom té deutes, deu favors, o té res a amagar, es torna excessivament fràgil, i hi ha massa polítics als que el llast del passat els pot fer doblegar amb facilitat.

Ara ens cal gent amb pas ferm, perseverant, valenta i suficientment lliure si volem garanties d'arribar a assolir d'un cop per totes la nostra anhelada llibertat. Gent que del que prometi, ja ens hagi demostrat que n'és capaç. Gent que es mantingui ferma en els seus ideals. Gent disposada a aconseguir el seu somni; el nostre somni. Gent disposada a cridar el que tots cridàvem l'11 de setembre. Gent que pugui pronunciar sense complexos la paraula INDEPENDÈNCIA.

dissabte, 21 d’abril de 2012

Ventall d'haikus / Anna Rispau


(connecteu els altaveus)
Ventall d'haikus, d'Anna Rispau
Els haikus són pensaments en forma de vers

dissabte, 7 d’abril de 2012

divendres, 10 de febrer de 2012

129


S'ha d'esmorzar pel matí, doncs, hom no sap mai si berenarà.

Diumenge 12 a les 10h Esmorzar Blocaire