dimecres, 24 d’octubre de 2007

107


Des que es va inventar el motí, seguir essent capità ha passat a ser quelcom fortuït.

14 comentaris:

Voltaire- ha dit...

El motí va sorgir com una coseqüència de l'invent de l'ofici de capità. ing-iang ;)

isnel ha dit...

Si en lloc de capità hi posem revisor de tren, el comentari de voltaire encara pren més volada. És que pensava en l'incident de l'altre dia entre un revisor de tren i un pediatra cubà, camí de Figueres...

arsvirtualis ha dit...

Quina responsabilitat...deixa, deixa...

el pensador ha dit...

Bona nit, voltaire. Amb el teu comentari m’has fet venir a la memòria un acudit gràfic, del que malauradament no en recordo l’autor. En el dibuix es podia veure un home remant amb esforç, i tres o quatre senyors ben vestits —amb barret de copa i cigar havà inclòs. El text de sota venia a dir si fa o no fa això: — Martínez, más deprisa y menos quejas, hombre. O acaso no vamos todos en el mismo barco?

Xurri ha dit...

És el que te la democràcia...
:o)

el pensador ha dit...

Ai! isnel... i encara que d’aquesta ens n'hem assabentat, que de quantes més com aquesta en deuen passar a diari, i ningú se’n fa reso.

el pensador ha dit...

Això, arsvirtualis, qui ho vulgui que en sigui de capità, que de mariner es viu millor —o si més no més tranquil. (i més, si en un moment donat hom es pot amotinar). ;-)

el pensador ha dit...

Siguem democràtics, doncs, i amotinem-nos, xurri. Va, ves escollint capità, que jo vaig convocant als mariners. :-)

Arare ha dit...

ostres, hauria jurat que havia deixat un comentari, em smebla que començo a fer catúfols, jo! bé, també ens podem amotinar sense capità, no? ÔÔ

joan ha dit...

amotinar és un verb que sempre m'ha agradat a més de resultar molt divertit i de gran profit per a les realcions personals, el contacte humà i el joc...a mi m'encata quan algú o jo dic "vinga va no m'amotines" :))))

vagalume ha dit...

Quina llàstima que el capità no es pugui amotinar contra la mala fortuna.
Bé no, no em fa llàstima.

el pensador ha dit...

En el teu cas, arare, obviarem la figura del capità. ;-)

el pensador ha dit...

Ostres, joan, se m’acaben d’amotinar les paraules. No sé que dir... :-)

el pensador ha dit...

Quina mala fortuna, vagalume? la d’haver estat objecte de motí? o, la que ha dut als amotinats a amotinar-se? ;-)