dissabte, 13 d’octubre de 2007

105


L’esma es perd molt més sovint que no pas voldríem, però, la retrobem molt més aviat que no pas ens sembla.
Dedicat a eva longoria

8 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

De vegades ens agradaria perdre'l més sovint.

Arare ha dit...

No,no,no, ni l'esma ni els papers... cal que no es perdin mai!!!de tota manera, és molt més fàcil recuperar l'esma que els papers, sobretot si aquests són per allà a Salam... ui, però què anava a dir? no em facis cas, el cafè amb llet m'ha pujat al cap!

Júlia ha dit...

Val més no perdre res... al menys del tot...

Déric ha dit...

doncs a mi em falta retrobar-lo amb urgència!

el pensador ha dit...

Vols dir, mes sovint? Sigui com tu vulguis, doncs, jesús m. tibau. ;-)

el pensador ha dit...

Mira que t’ho tinc dit, arare: res de cafè amb llet de bon matí. On s’és vist de prendre aquestes coses tan fortes en dejú...

el pensador ha dit...

Estic totalment d’acord amb tu, júlia. Jo per exemple no perdo mai res; en tot cas, són les coses que em perden a mi. Una abraçada plena d’ànims ;-)

el pensador ha dit...

Tranquil, déric, tranquil. Ara mateix m’acabo de posar en contacte amb el Departament d’Esmes Perdudes i, tractant-se de tu, m’han promès obtenir resultats immediats en la recerca. Vaja, que no passarà d’aquesta nit. Paraula de Departament!