Massa cops, la lògica de la justícia, acaba ensopegant amb la “lògica” de les lleis.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
...i em direu boig; mes des de la meva follia, us ensenyaré fins on el vostre seny no us permet arribar ni en somnis.
El contingut d'aquest bloc està sota llicència de:
Catalanitza't
Arxiu del blog
-
►
2014
(1)
- ► de setembre (1)
-
►
2008
(10)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (1)
veïns
- a l'estació de trens (joan)
- a mitjanit (sshhhhh)
- anotacions al marge (giorgio)
- aquari (martí)
- brisalls de mar (mar)
- changing, again (albert)
- Das Schicksal mischt die Karte, wir spielen (Schopenhauer) (arsvirtualis)
- des del balcó (omar)
- des del meu mar (arare)
- el bec del lloro (el lloro)
- el café d'en litus (litus)
- gemma blog (gemma)
- gotes d'isnel (isnel)
- joanaina (joanaina)
- la monja travestida (pentesilea)
- la panxa del bou (júlia)
- la tertúlia (els tertulians)
- missatge rebut (clara)
- mitjanit (aina)
- nòmades del vent (elur)
- post-its sacados de la papelera (xurri)
- saragatona (pere)
- un salt al món (frederic)
- univers privat (bitxo)
- voltant amb voltaire (voltaire)
veïns dins l'ascensor
10 comentaris:
lògica?
no sé, no sé... com que jo sóc totalment il·lògica, no ho acabo d'entendre...
bona nit, pensador :)*
la justícia és un concepte tan ampli que cadascú té el seu propi... la qual cosa provoca una disparitat de lògiques totalment il·lògica en ella mateixa... en fi, que massa vegades la lògica no és gens lògica, saps?
Arare, molt em sembla que si he de ser jo qui t’ajudi a entendre-ho no anirem pas bé. Prefereixo remetre’t al comentari de l’aina, que em sembla d’una claredat meridiana. Espero que la seva lectura t’ajudi ;-)
Sé, aina, sé... i és precisament per culpa d’aquesta amplitud conceptual de la que parles, que les lleis s’acaben fent necessàries. La llàstima és que massa vegades, davant de tanta amplitud, el legislador se’ns queda curt de mires.
lògica? no serà que estem vivint la lògica dels partits integristes espanyols?
Tenir raó i rebre la raó, dos termes en molts de cops contradictoris. La justícia en concret els aplica en moltes ocasions i el més preocupant és que l'argument que li dóna l'aplicació de les lleis és correcte.
I parlant de la lògica i en referència al comentari del Deric, jo diria que aquests partits integristes espanyols comencen a ser-hi en el mateix punt on la lògica deixa d'existir.
Bona nit i benvingut de nou, dèric. I tant que sí. Massa ens estan fent —si no viure— patir, les estupideses (espero que no se m’ofenguin) d’aquests que anomenes "integristes". I permet-me que deixi el mot així, aïllat, doncs, vinguin d’on vinguin, malvinguts seran. I com que no podria afegir-hi res més que estigués millor dit que el que ha dit l’arsvirtualis en el seu comentari, callo, i a ell t’emplaço. Una abraçada.
Cert, del tot cert, arsvirtualis. La justícia requereix de les lleis, doncs, en quelcom ha de basar el seu criteri. El problema és qui dicta el criteri.
En quant a la teva segona part del comentari, l’has clavat. Chapeau!!!
lleis i justícia, dissortadament, no sempre van agafats de la mà.
Fa un temps, massa proper, escrivia un poema Entre germans que el tancava dient:
Toquen campanes. El Poder Judicial t’ha condemnat.
La Justícia, aquest llarg temps que ens engoleix la lluita, forjant malvolença en veu de l’enemic.
mmm... una foto preciosa
Publica un comentari a l'entrada