dijous, 27 de setembre de 2007

101


Els somnis són tan necessaris, com innecessària n’és la seva interpretació.


inspirat per aina

12 comentaris:

mar ha dit...

doncs així no cal que t'expliqui el meu somni... (un somriure)

ens entossudim a trobar l'explicació de tot i perdem l'oportunitat de gaudir del somni. Suposo que ve a ser això el teu pensament.
una abraçada

aina ha dit...

:)

... especialment dels malsons, hi afegiria. L'important és somiar, no?

el pensador ha dit...

Un somriure, mar. És tan encertat el teu comentari, que qualsevol diria que em llegeixes el pensament. ;-)

el pensador ha dit...

I tant, aina. Amb malsons inclosos, el somniar és l’important. Una abraçada, i gràcies per la inspiració.

Júlia ha dit...

Però la interpretació dels somnis sempre desvella interès, curiositat i genera xerrades diverses, el misteri és el misteri.

el pensador ha dit...

I el futbol també, Júlia. Sempre m’ha sorprès la capacitat verbosa —encara que sigui llaunosa i repetitiva— dels comentaristes esportius. S’ha de donar moltes voltes sobre el mateix, per emplenar tanta estona d’espai —ja sigui radiofònic, escrit, o televisiu.

I no tinc res contra la interpretació dels somnis, consti. A mi també em produeix interès, curiositat i genera xerrades diverses. Tens raó.

Arare ha dit...

Avui he somiat que navegava per Barcelona (però no pas pel mar, sinó per la ciutat)... fa anys vaig tenir un somni semblant, però en lloc de navegar, nedava.
Estic molt malaltona, Doctor?

el pensador ha dit...

Ja sigui nedant, ja sigui en vaixell, el que està clar és que somnies. No estàs, doncs, gens malaltona, Arare. Segueix somniant.

el Lloro ha dit...

Sí senyor, sí senyor, sí senyooooooooooooooor!!!
Uiiiiiiiiiiiiii, quina alegria haver-te retrobat, pensadoooooooooooooor!!! I quin bloc més xulo que t'ha quedaaaaaaaaaaaaaaaaaaat!!!

arsvirtualis ha dit...

Hi ha coses i fets que hi són i prou. Mentre busquem raonaments ens oblidem de l'espontaneïtat de la vivència, que al cap i a la fí és el que importa.

el pensador ha dit...

Lloroooo!!! a mi si que m’ha fet il·lusió veure’t voletejant per casa. Avui, només obrir la porta i trobar-me aquella ploma virolada al terra, de seguida m’he dit: el lloro, el lloro ha estat aquí!

pd- torna quan vulguis i sense por, que ja saps que per molt que el meu plat favorit siguin les bèsties alades "alast", amb tu sempre faré una excepció.

el pensador ha dit...

Tot un pensament, arsvirtualis. Gràcies.

...i diu ella —arsvirtualis—: mentre busquem raonaments ens oblidem de l’espontaneïtat de la vivència.