... potser sí, i potser no. és cert que a vegades només ens cal llençar-nos cap on volem anar i no esperar que arribi, però a vegades ni tirant-hi de cap...
Doncs, molt em sembla que no del tot, elur. No sé per què, però em sembla que un cop proposat, és més difícil aconseguir ser feliç que no pas acabar sent un desgraciat.
És cert que és difícil arribar allà a on volem anar, aina; però, davant del ferm propòsit d’ésser un desgraciat, molt em sembla que de dificultat més aviat poca.
10 comentaris:
La profecia que es compleix... eh?
Si senyora. Una profecia revestida de l'èxit de l'encert, del tot profetitzable, i per a la que no cal ser massa profètic a l'hora d'emetre-la.
Una abraçada a l'àvia i, com no, a la Montse ;-)
avui el sol s'ha entestat a sortir...
:-)
Una abraçada!
així doncs, ai hom s'entesta a ser feliç, serà feliç, no?
un somriure gens desgraciat, Pensador! i un petó!
... potser sí, i potser no. és cert que a vegades només ens cal llençar-nos cap on volem anar i no esperar que arribi, però a vegades ni tirant-hi de cap...
… i pel que sembla anem bé, marina. El teu sol del dia 30, de moment ja porta 2 dies més sortint. Ja t’ho deia en començar, anem bé, anem bé…
Doncs, molt em sembla que no del tot, elur. No sé per què, però em sembla que un cop proposat, és més difícil aconseguir ser feliç que no pas acabar sent un desgraciat.
És cert que és difícil arribar allà a on volem anar, aina; però, davant del ferm propòsit d’ésser un desgraciat, molt em sembla que de dificultat més aviat poca.
Diuen que s'ha de vigilar amb allò que es desitja perquè al final se'ns concedeix.
Siiiiii? Moment, que trec la llista i començo a desitjar.
Voltaire, gràcies per l'advertiment ;-)
Publica un comentari a l'entrada