dimecres, 26 de novembre del 2008

118


Si hom s’entesta a ser un desgraciat, serà un desgraciat.

10 comentaris:

Montse ha dit...

La profecia que es compleix... eh?

el pensador ha dit...

Si senyora. Una profecia revestida de l'èxit de l'encert, del tot profetitzable, i per a la que no cal ser massa profètic a l'hora d'emetre-la.

Una abraçada a l'àvia i, com no, a la Montse ;-)

Marina Culubret Alsina ha dit...

avui el sol s'ha entestat a sortir...

:-)

Una abraçada!

neus ha dit...

així doncs, ai hom s'entesta a ser feliç, serà feliç, no?

un somriure gens desgraciat, Pensador! i un petó!

Anònim ha dit...

... potser sí, i potser no. és cert que a vegades només ens cal llençar-nos cap on volem anar i no esperar que arribi, però a vegades ni tirant-hi de cap...

el pensador ha dit...

… i pel que sembla anem bé, marina. El teu sol del dia 30, de moment ja porta 2 dies més sortint. Ja t’ho deia en començar, anem bé, anem bé…

el pensador ha dit...

Doncs, molt em sembla que no del tot, elur. No sé per què, però em sembla que un cop proposat, és més difícil aconseguir ser feliç que no pas acabar sent un desgraciat.

el pensador ha dit...

És cert que és difícil arribar allà a on volem anar, aina; però, davant del ferm propòsit d’ésser un desgraciat, molt em sembla que de dificultat més aviat poca.

Voltaire- ha dit...

Diuen que s'ha de vigilar amb allò que es desitja perquè al final se'ns concedeix.

el pensador ha dit...

Siiiiii? Moment, que trec la llista i començo a desitjar.

Voltaire, gràcies per l'advertiment ;-)