No és pas d’aquells que s’amaguen darrera d'una bandera, de qui us n’heu de refiar; sinó, d’aquells altres, que d’ella fent-ne la seva ensenya, en corren al davant.
dijous, 11 de setembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
...i em direu boig; mes des de la meva follia, us ensenyaré fins on el vostre seny no us permet arribar ni en somnis.
6 comentaris:
Quanta raó que tens Pensador!!
Se't trobava a faltar!
Un petó!
És molt agradable comprovar que les absències no comporten pèrdues. Gràcies pel comentari, elur.
Apa, feia tant temps que no venia per aquí que em pensava que encara estaríem encallats al gener, hehehe!
M'alegra que tornis!
petonet
Els símbols i el seu ús -o ús incorrecte- per a fer proclames són en molts de cops un perill social.
I a mi, en tornar, que vosaltres seguiu estant-hi.
Un petó, arare
Bon dia, arsvirtualis. Tot un plaer saludar-te de nou. La meva inconstància, ja ratlla la manca de seriositat... que hi farem ;-)
Totalment d'acord amb el que dius, i per refermar-ho encara més, deixa'm desempolsar el pensament núm. 5 d'aquest mateix bloc: Si un símbol pot exaltar l'ànim de qui l'exhibeix, també pot enlairar la ira de qui el contempla.
Publica un comentari a l'entrada