dijous, 11 de setembre de 2008

113


No és pas d’aquells que s’amaguen darrera d'una bandera, de qui us n’heu de refiar; sinó, d’aquells altres, que d’ella fent-ne la seva ensenya, en corren al davant.

6 comentaris:

elur ha dit...

Quanta raó que tens Pensador!!
Se't trobava a faltar!
Un petó!

el pensador ha dit...

És molt agradable comprovar que les absències no comporten pèrdues. Gràcies pel comentari, elur.

Arare ha dit...

Apa, feia tant temps que no venia per aquí que em pensava que encara estaríem encallats al gener, hehehe!

M'alegra que tornis!

petonet

arsvirtualis ha dit...

Els símbols i el seu ús -o ús incorrecte- per a fer proclames són en molts de cops un perill social.

el pensador ha dit...

I a mi, en tornar, que vosaltres seguiu estant-hi.

Un petó, arare

el pensador ha dit...

Bon dia, arsvirtualis. Tot un plaer saludar-te de nou. La meva inconstància, ja ratlla la manca de seriositat... que hi farem ;-)

Totalment d'acord amb el que dius, i per refermar-ho encara més, deixa'm desempolsar el pensament núm. 5 d'aquest mateix bloc: Si un símbol pot exaltar l'ànim de qui l'exhibeix, també pot enlairar la ira de qui el contempla.