dimecres, 2 de gener de 2008

112


Si l’angoixa del patir us ha de dur a eradicar la causa del patiment, patiu. Cas contrari, estalvieu-vos-el, doncs, el patiment no avorta pas l’esdeveniment.

13 comentaris:

Alegria De La Huerta ha dit...

No sé qui vaig sentir un cop que la preocupació era un empatx de futur, potser el patiment pot ser un empatx de futur o de passat, segons la circumstància.

marina ha dit...

És com posar-se nerviós perquè no es vol tenir un atac de nervis... Més val no pre-ocupar-nos, que d'ocupacions no ens en falten. M'ha agradat trobar-te aquí...jo encara et feia allà...perquè en realitat jo estava als núvols...
Salut!

joan ha dit...

supose que aquest pensament s'alinia força amb l'existencialisme o com deia la meua iaia : venim al món a patir. Sí és veritat però també a gaudir, en tot cas sense causa no hi ha efecte. Un abraçada i bon any

aina ha dit...

no et negaré que m'he perdut un pèl... però com a persona nerviosa que sóc l'únic que puc dir és que patir és una pèrdua de temps massa gran... llàstima que es descobreixi sempre al final, quan ja quasi ha desaparegut...

Luluji ha dit...

Bona reflexió, i imatge, m'agrada.
Espero que estiguis millor, cuida't molt maco.

gregot ha dit...

Bé, no ho sé, el patiment també pot tenir un sentit per ell mateix. Joan Alcover, després de perdre dos fills, va escriure allò de "La plenitud de vida no comença / ni arriba l'home a sa virilitat / sens que fermenti en l'ànima el llevat / de l'íntima sofrença". No som masoquista, en absolut, però, sí, crec que el patiment és també una via d'aprenentage, gairebé una font de saviesa. És dur, però és la vida mateixa que imposa aquetes coses...

arsvirtualis ha dit...

De vegades no es bo lluitar contra les evidències; hi són i prou. Ben mirat una sana dosi d'estoïcisme ensucra l'existència del patiment.

mar ha dit...

jo tinc clar que no cal patir...
però hi ha moments que no sé com desfer-me del patiment.
un petó suau i càlid

fas de les paraules, pensaments
i per això t'he deixat un regal entre els brisalls

Kyra ha dit...

Si per deixar de patir he d'eradicar la causa d'aquest patiment, tingues per segur que seguiré patint... doncs sovint el patiment més amarg és fruit de la causa més dolça.

Kyra

joan ha dit...

vaja veig que seguixes absent per ací, jo tampoco és que em prodigue massa però et deixe una força abraçada :)

manel ha dit...

M'has fet recordar un pensament xinès: "Si un problema té solució, perquè preocupar-se?. I si un problema no té solució, perquè preocupar-se?

Luluji ha dit...

Hola maco, com estem?
Espero que molt millor, tens una coseta per tu, en el meu bloc.
Petons, i molt bon diumenge.

mar ha dit...

bona nit, pensador
he passat per aquí per desitjar-te un bon estiu
aquest any jo espero les vacances amb molta il.lusió i part d'aquesta il.lusió és gràcies a tu
T'o