No he sabut mai si qui ens avança pujant per les escales automàtiques, ho fa perquè té tard, per fer exercici, o simplement perquè és contestatari.
diumenge, 14 d’octubre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
...i em direu boig; mes des de la meva follia, us ensenyaré fins on el vostre seny no us permet arribar ni en somnis.
26 comentaris:
jo sempre he pensat que aquestes escales són perquè puguem arribar abans al lloc i més descansats, però si ens estem plantats i quiets sense avançar l'únic que fem és arribar-hi més tard i més cansats (i en el meu cas, més hiestèrica, també, per haver estat perdent el temps en una escala o cinta mecànica) (bé, ja ho vas poder comprobar l'altre dia, oi?)
un petó de bon dia, pensador
ai... jo sóc de les que quan no tinc ningú al davant les pujo, no em deixo pujar... i si no estic cansadíssima i hi ha escales normals al costat, pujo per aquestes... la raó podria ser perquè les mecàniques no m'acaben d'agradar...
Salut!
Jo crec que les pujo per gaudir de l'eficiència i la velocitat.
Com a les cintes de superfície, és com si de sobte tinguessis les cames el doble de llargues, una mena de masai... :o)
jo sempre pujo per les escales "normals"... qüestió de poca paciència... els ascensors tampoc no m'agraden gens, i si el pis no és gaire alt, posem un quart o un cinquè, sempre vaig a peu (excepció: quan vaig carregada)
És greu, pensador?
Potser pensa aquell en una sinergia de les seves cames amb el motor que mou les escales. Sigui com sigui, fan la punyeta...
A mi em passa com a la mar, em pose histèric, tinc poca paciència , a més pense que les escales són per a pugar i gairebé de manera automàtica les meues cames tendeixen a moures escalant :)... en canvi per exemple als aeroports on hi ha eixa cinta teletrasportadora que t'estlavia caminar uns metres no tinc cap problema i m'hi puge d'allò més content :)) supose que és una dèria com una altra :)))
El motiu de que algú ens avanci per les escales mecàniques (i per les altres) és que la seva velocitat és superior a la nostra. Ara bé... a què és degut que la seva velocitat sigui superior? doncs a que a més a més de fer servir l'ajuda mecànica del sistema automàtic fa servir l'ajuda mecànica dels seus músculs, mogut per alguna imperiosa necessitat d'arribar abans allà on sigui que tingui previst perdre el temps que ha guanyat.
...si tingués cinc minuts vindria al costat del pou a beure aigua fresca i pensar en la meva flor... "El petit príncep. Antoine de Saint Exupery"
jo sempre les pujo caminant, així faig més via.
jo ho faig quan tenc el temps just.
Si vull ser contestatària o fer exercici, vaig per les escales no mecàniques...
Després també hi ha l'especimen que puja corrent per les escales que baixen i baixa per les que pugen.
Aquest no sé si és un ruc ociós o un artista.
Ui, ui, ui... que anem tard i malament. Ja ho veus, mar, fins gairebé una setmana més tard, no et contesto. I és que vaig de feina... Llàstima que per fer-la, no tingui cap escala mecànica a mà, d’aquestes que et fan arribar abans i més descansat. Un petó de bona nit.
Salut, elur. Si no t’agraden, no t’agraden. No se’n parli més. Demà mateix enviaré una carta de suggeriment a l’entitat metropolitana (o a qui coi correspongui) demanant-ne la seva retirada immediata. Ja ho veus, a disposar. ;-)
Si senyora, sí. Així m’agrada, xurri. Les coses clares. Què es fan? que es facin; però, que siguin útils. Ai! l’eficiència...
Per a mantenir una línia —corporal, que no de metro— perfecta, gens ni mica, arare. (ara entenc...) ;-)
Aaaaara, ara ho has dit, arsvirtualis: fan la punyeta. Tant atabalament i tantes preses, home... ;-)
joan, de dèries millor no en parlem, que si començo amb les meves... :))
Monsieur voltaire, vós i la vostre constant visió científica de les coses, sempre us fan ser una font de coneixements per a mi. Una sincera i esperada abraçada de retrobament ;-)
Amb això de fer més via, bellosoli, em sembla que acabes de trobar la clau per solucionar els problemes dels soferts usuaris del servei de rodalies. A partir de demà mateix, que tothom faci més via pujant les escales automàtiques caminant, a veure si entre tots, acabem l’AVE d’una punyetera vegada.
Molt bé, pentesilea. Digues que sí. Si hem de ser contestataris, siguem-ho amb propietat. (M’ha fet molt content tornar-te a veure per casa)
Permet-me que t’ajudi, vagalume. Aquest a qui et refereixes, sens dubte, és: un artista ociós fent el ruc. ;-)
Ai Pensador, no cal que facis res... que per les poques vegades que baixo a la capital no paga pas la pena, perquè i la pobra gent que sí que les necessita? ;)
De totes maneres gràcies :*)
si soc jo és perquè, com sempre, faig tard
He vingut a treure al cap ...
Hi ha vegades, i sobretot de bon matí, que la música m’indueix a ser contestatària… ja que és més difícil ser-ho dins de casa meva. Això sí, sempre amb un somriure matiner, i sense trepitjar a ningú.
A hores d'ara ja es lleva el matí.
Just. M’ha anat d’un pèl, elur. Anava aquest matí a sortir de casa per enviar el corresponent burofax, quan se m’ha acudit de mirar si tenia algun comentari més. Menys mal que ho he fet, o sinó, a aquestes hores ja estarien cursant la meva sol·licitud. Sigui doncs com tu vulguis. Deixarem que les escales automàtiques segueixin funcionant.
Ah! se m’oblidava, de res :*)
Al menys, dèric, saps qui ets ;-)
pd- per mi pots seguir fent tard —no diré res a ningú.
Caram! laura, per l’hora que duu el comentari, jo més aviat m’inclinaria a dir que més que llevar-se, el matí ja està gairebé a punt de tornar-se’n a dormir.
Gràcies per venir a treure el cap —no te l’oblidis, però. ;-)
Publica un comentari a l'entrada