L’esma es perd molt més sovint que no pas voldríem, però, la retrobem molt més aviat que no pas ens sembla.
Dedicat a eva longoria
...i em direu boig; mes des de la meva follia, us ensenyaré fins on el vostre seny no us permet arribar ni en somnis.
8 comentaris:
De vegades ens agradaria perdre'l més sovint.
No,no,no, ni l'esma ni els papers... cal que no es perdin mai!!!de tota manera, és molt més fàcil recuperar l'esma que els papers, sobretot si aquests són per allà a Salam... ui, però què anava a dir? no em facis cas, el cafè amb llet m'ha pujat al cap!
Val més no perdre res... al menys del tot...
doncs a mi em falta retrobar-lo amb urgència!
Vols dir, mes sovint? Sigui com tu vulguis, doncs, jesús m. tibau. ;-)
Mira que t’ho tinc dit, arare: res de cafè amb llet de bon matí. On s’és vist de prendre aquestes coses tan fortes en dejú...
Estic totalment d’acord amb tu, júlia. Jo per exemple no perdo mai res; en tot cas, són les coses que em perden a mi. Una abraçada plena d’ànims ;-)
Tranquil, déric, tranquil. Ara mateix m’acabo de posar en contacte amb el Departament d’Esmes Perdudes i, tractant-se de tu, m’han promès obtenir resultats immediats en la recerca. Vaja, que no passarà d’aquesta nit. Paraula de Departament!
Publica un comentari a l'entrada