Hom no és mai res més que un mateix; i per a ser un, o hom canvia o no s’és
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
...i em direu boig; mes des de la meva follia, us ensenyaré fins on el vostre seny no us permet arribar ni en somnis.
El contingut d'aquest bloc està sota llicència de:
Catalanitza't
Arxiu del blog
-
►
2014
(1)
- ► de setembre (1)
-
►
2008
(10)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (1)
veïns
- a l'estació de trens (joan)
- a mitjanit (sshhhhh)
- anotacions al marge (giorgio)
- aquari (martí)
- brisalls de mar (mar)
- changing, again (albert)
- Das Schicksal mischt die Karte, wir spielen (Schopenhauer) (arsvirtualis)
- des del balcó (omar)
- des del meu mar (arare)
- el bec del lloro (el lloro)
- el café d'en litus (litus)
- gemma blog (gemma)
- gotes d'isnel (isnel)
- joanaina (joanaina)
- la monja travestida (pentesilea)
- la panxa del bou (júlia)
- la tertúlia (els tertulians)
- missatge rebut (clara)
- mitjanit (aina)
- nòmades del vent (elur)
- post-its sacados de la papelera (xurri)
- saragatona (pere)
- un salt al món (frederic)
- univers privat (bitxo)
- voltant amb voltaire (voltaire)
veïns dins l'ascensor
15 comentaris:
Eeeeiiiiiiiiiiiii, Pensadoooooooooooooooooooooor!!!
No hi entenc pas res, jo, d'això que has diiiiiiiiiiit!!! Però la foto és maca, eeeeeeeeeh!!! Maca, maca, macaaaaaaaaaaaaaa!!!
Olegueeeeeeeer, mira quines pedretes que hi ha aquí, a Cal Pensador, per jugaaaaaaaaaaaaaaaaar!!!
Quan et refereixes a eixe "un" de per a ser "un" vols dir ser un altre???? ...si �s aix� em quede volent ser el que s�c ... un mateix :)
Bona nit, lloro. Permet-me un cop de mà, i veuràs com de seguida ho entens. És més, amb tan sols un parell de preguntes que et faré, estic convençut que en respondre-me-les ja ho tindràs del tot clar.
Oi que tu canvies la ploma perquè és del tot necessari fer-ho?
Oi que per més cops que has canviat la ploma, segueixes sent tu mateix?
Què? claríssim, oi? ;-)
No pas, amic joan. Precisament, en referir-me a aquest "un" no ho faig sinó al "un mateix" dit abans.
I en tot cas, tant si ho està més o ho està menys —de clar el pensament—, fes una cosa: segueix sent tu mateix.
Ai Pensador, que jo em sembla que t'he inspirat ben poc :)
El mèrit és del Hélder i teu.
T'agradaria el llibre, Pensador, hi ha un pensament per cada dia de l'any, amb unes imatges precioses d'aquest home:
http://www.follmi.com/
Revelaciones. 365 pensamientos. América Latina.
(Me'l vaig comprar a l'Ulysses de Girona)
Hola,
m'ha agradat molt el to d'aquest bloc i el que hi dius. Sense el teu permís, t'he agregat al meu.
Visca Heràclit i Parmènides!
Avui l'Arare està - a hores d'ara- tan cansada del dia que ha portat que ni pensa ni res ni res. Demà tornarà i potser deixarà un comentari més intel·ligent sobre els canvis en un mateix (o no). naniiiit...
Pensador... avui ja estic en condicions de pensar una mica més, et diré el que penso, que no té per què ser cert, eh? El cas és que jo crec que l'estructura de personalitat no pot canviar, només podem canviar conductes. A partir d'aquí, si Hom canvia...només canviarà la conducta o la forma d'adaptar-se al medi, no pas la manera de ser... et refereixes a això? (ai, em faig gran!)
petonets!!!
Bona nit, elur. Les fotos són una passada. Boníssimes. Gràcies per la recomanació.
pd- si tot el que recomanes és així, segueix recomanant-me coses ;-)
No el necessites pas el meu permís, vagalume. Si m’has enllaçat, ben enllaçat estic, doncs. Després em dono una volta per casa teva. De moment, però, vagi des d’aquí el meu missatge de benvinguda.
On vas per aquest món a aquestes hores, arare? Que no saps que arriba un moment en què hom se n’ha d’anar a dormir? ai, ai... Menys mal que veig que més tard o més d’hora, al menys has descansat.
Ah! i no, no et fas gran, perquè sí, em refereixo precisament a això.
... i abraçades!!!
Pensador, i q fer quan un creu q no és res o no té esma per canviar...
Ui, ui, ui... eva longoria. El sol fet de “creure” —tot i que jo preferiria posar-hi “pensar”— ja nega la teva negació. Per tant, puc admetre la possibilitat de què hom no sàpiga ni què ni qui és, però, no pas que no és. O sigui, que de què no és res, res de res.
En quant a tenir o no tenir esma, això ja són figues d’un altre paner. És del tot evident, que aquí hauríem de donar entrada a tota una amalgama de factors externs, que en un espai com aquest, se’ns escapen sense entrar-hi en més. Només hi afegiré una cosa, i serà en forma de pensament. Vagi el proper per a tu, doncs, eva longoria.
Ser un mateix no és poca cosa. Normalment no s'hi arriba fins després de molts anys d'experiència.
Un honor tenir-te per aquestes contrades, jesús m. tibau. Les paraules quan prenen vida i formen frases, ho fan sempre dins d’un context. Bé, doncs, segons quin sigui aquest context, fins i tot m’atreviria a asseverar que ser un mateix, no només no és poca cosa —com tu molt bé dius—, sinó que, ho és tot. Una abraçada de benvinguda ;-)
Publica un comentari a l'entrada