Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
...i em direu boig; mes des de la meva follia, us ensenyaré fins on el vostre seny no us permet arribar ni en somnis.
El contingut d'aquest bloc està sota llicència de:
Catalanitza't
Arxiu del blog
-
►
2014
(1)
- ► de setembre (1)
-
►
2008
(10)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (1)
-
▼
2007
(15)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (3)
- ▼ de setembre (3)
veïns
- a l'estació de trens (joan)
- a mitjanit (sshhhhh)
- anotacions al marge (giorgio)
- aquari (martí)
- brisalls de mar (mar)
- changing, again (albert)
- Das Schicksal mischt die Karte, wir spielen (Schopenhauer) (arsvirtualis)
- des del balcó (omar)
- des del meu mar (arare)
- el bec del lloro (el lloro)
- el café d'en litus (litus)
- gemma blog (gemma)
- gotes d'isnel (isnel)
- joanaina (joanaina)
- la monja travestida (pentesilea)
- la panxa del bou (júlia)
- la tertúlia (els tertulians)
- missatge rebut (clara)
- mitjanit (aina)
- nòmades del vent (elur)
- post-its sacados de la papelera (xurri)
- saragatona (pere)
- un salt al món (frederic)
- univers privat (bitxo)
- voltant amb voltaire (voltaire)
veïns dins l'ascensor
24 comentaris:
sempre hi ha nous camins per recórrer...
m'agrada aquest teu
un somriure, pensador
m'agrada que t'agradi.
un somriure, mar
Doncs a mi m'agradaria saber on vas, pq jo fa temps q t'he perdut el rastre. Podries llençar molletes de pa a veure si et torno a trobar.
Besades
Com deia aquell una mica melodramàtic: "Renovar-se o morir"; la disjuntiva no presenta cap dilema. Fa bo tenir-te de nou "per aquí".
Si no recordo malament, al conte, les molletes de pa no eren pas la solució per a retrobar el camí, doncs, la golafreria dels ocells guanyaven per sobre de l’enginy del nen.
Eva Longoria, et puc assegurar que no m’he apartat pas tant del meu camí. Per tant, si mires cap allà on la lògica dels teus propis peus et portaria, de ben segur que m’hi veuràs.
Un petó de benvinguda a aquest nou espai.
Arsvirtualis, sens cap mena de dubte: renovar-se. M’ha fet molta il·lusió veure’t tan aviat per aquí. A veure si no trigo en tornar-te la visita. Fins aviat.
nous camins, vells companys de viatge... a veure si ens tornem a trobar un dia d'aquests, parella :)
A veure, bitxo, a veure... que nosaltres també tenim ganes de compartir una estona amb la parelleta —el diminutiu obeeix pura i simplement a una qüestió d’edat ;-)
I a veure si en aquest camí hi sovintegen les parades, que no tot és començar sinó deixar-se veure :)
Sempre ens quedarà el blocat... endavant, Pensador, contenta de veure't.
Encara que sigui en tanga? ;-) Una abraçada de benvinguda, Pere.
Sentiment mutu, Júlia. Espero veure't aviat per casa teva.
Benvingut al club! Uf, quina il·lusió retrobar-te, maremeva!
o sigui que t'amagaves aquí? bé, almenys hi ets :) m'alegra retrobar-te, pensant, somiant i vivint... una abraçada pensador
Ja ho veus, isnel, pel que sembla no ens podem desenganxar del tot. I és que darrera dels blocs, hi ha massa coses/gent interessant. A mi també m’ha fet molta il·lusió veure el teu retorn.
Una altra per a tu, aina —d’abraçada. Després passo per casa teva a veure com escoltes, llegeixes, mires i sents. Fins aviat, doncs.
Espero que no tinguis la intenció de col·lapsar el bloc ;-)
Tranquil, Pere, que per veure el que s'ha de veure, no crec que es col·lapsi pas res ;-)
ohhhhhhhhhhhhhh!!! M'agrada, aquest lloc on has anat! Aviat canviaré les adreces dels meus recomanats, perquè no es perdin els pensaments del pensador!!! Molts petons des de Palamós, ja veus, prop de casa!
Només fer-se'm present el teu comentari, ja me n'he anat a casa teva a saludar-te. Amb el desig de veure'ns aviat, ho torno a fer de nou. Benvinguda a casa, Arare.
Potser no és igual però sí semblant... et contestaré amb uns versos:
De tan lluny com estic, tan a prop et trobe, i et trobe tan lluny que més a prop no puc sentir-te...
potser perquè vinc on vaig estar una temporada i me'n vaig anar d'on estava... la qüestió amic és que tant si vas o vens (a vore si ens aclarim perquè no és igual en occidental vinc o vaig que en oriental,jajaja) la qüestió és dic trobar o retrobar gent i coses que et fan sentir que camines :)... me n'alegre molt de veure que segueixes estant i acompanyat de tants bons amics i bones amigues ... permetem que done una abraçada a tots i totes :)
i continuar somniant mentre anem avançant...
Benvingut al veïnat :***
joan, joan... amic joan, quan de temps. De tant en tant rebo un dels teus mails —sempre compromesos amb lloables causes. Per tant, no puc dir que no sé res de tu. També em van arribar aquells en els que ens explicaves allò que feies i havies fet. Rebre, però, un comentari teu, no pots arribar-te a imaginar quina il·lusió m’ha fet. Jo he estat durant un temps, més aviat absent que no pas present. Ara tornant, percebo un teu rastre en forma de comentaris a blocs amics. Està bé que ho facis. Molt bé. Tot i així, t’he de dir: anima’t i torna. Se’t troba a faltar. Una abraçada d’amic.
Gràcies per les teves paraules de benvinguda, elur. Continuarem somniant. I en els somnis, hi serà ben present tot el veïnat.
Publica un comentari a l'entrada