dilluns, 17 de setembre del 2007

somiejar



Després de tota una vida somniant despert... vinc d'on vinc, per acabar anant allà on vaig.

24 comentaris:

mar ha dit...

sempre hi ha nous camins per recórrer...
m'agrada aquest teu

un somriure, pensador

el pensador ha dit...

m'agrada que t'agradi.

un somriure, mar

Anònim ha dit...

Doncs a mi m'agradaria saber on vas, pq jo fa temps q t'he perdut el rastre. Podries llençar molletes de pa a veure si et torno a trobar.

Besades

arsvirtualis ha dit...

Com deia aquell una mica melodramàtic: "Renovar-se o morir"; la disjuntiva no presenta cap dilema. Fa bo tenir-te de nou "per aquí".

el pensador ha dit...

Si no recordo malament, al conte, les molletes de pa no eren pas la solució per a retrobar el camí, doncs, la golafreria dels ocells guanyaven per sobre de l’enginy del nen.

Eva Longoria, et puc assegurar que no m’he apartat pas tant del meu camí. Per tant, si mires cap allà on la lògica dels teus propis peus et portaria, de ben segur que m’hi veuràs.

Un petó de benvinguda a aquest nou espai.

el pensador ha dit...

Arsvirtualis, sens cap mena de dubte: renovar-se. M’ha fet molta il·lusió veure’t tan aviat per aquí. A veure si no trigo en tornar-te la visita. Fins aviat.

anna g. ha dit...

nous camins, vells companys de viatge... a veure si ens tornem a trobar un dia d'aquests, parella :)

el pensador ha dit...

A veure, bitxo, a veure... que nosaltres també tenim ganes de compartir una estona amb la parelleta —el diminutiu obeeix pura i simplement a una qüestió d’edat ;-)

miquel ha dit...

I a veure si en aquest camí hi sovintegen les parades, que no tot és començar sinó deixar-se veure :)

Júlia ha dit...

Sempre ens quedarà el blocat... endavant, Pensador, contenta de veure't.

el pensador ha dit...

Encara que sigui en tanga? ;-) Una abraçada de benvinguda, Pere.

el pensador ha dit...

Sentiment mutu, Júlia. Espero veure't aviat per casa teva.

Anònim ha dit...

Benvingut al club! Uf, quina il·lusió retrobar-te, maremeva!

Anònim ha dit...

o sigui que t'amagaves aquí? bé, almenys hi ets :) m'alegra retrobar-te, pensant, somiant i vivint... una abraçada pensador

el pensador ha dit...

Ja ho veus, isnel, pel que sembla no ens podem desenganxar del tot. I és que darrera dels blocs, hi ha massa coses/gent interessant. A mi també m’ha fet molta il·lusió veure el teu retorn.

el pensador ha dit...

Una altra per a tu, aina —d’abraçada. Després passo per casa teva a veure com escoltes, llegeixes, mires i sents. Fins aviat, doncs.

miquel ha dit...

Espero que no tinguis la intenció de col·lapsar el bloc ;-)

el pensador ha dit...

Tranquil, Pere, que per veure el que s'ha de veure, no crec que es col·lapsi pas res ;-)

Montse ha dit...

ohhhhhhhhhhhhhh!!! M'agrada, aquest lloc on has anat! Aviat canviaré les adreces dels meus recomanats, perquè no es perdin els pensaments del pensador!!! Molts petons des de Palamós, ja veus, prop de casa!

el pensador ha dit...

Només fer-se'm present el teu comentari, ja me n'he anat a casa teva a saludar-te. Amb el desig de veure'ns aviat, ho torno a fer de nou. Benvinguda a casa, Arare.

JoanAlbor ha dit...

Potser no és igual però sí semblant... et contestaré amb uns versos:

De tan lluny com estic, tan a prop et trobe, i et trobe tan lluny que més a prop no puc sentir-te...

potser perquè vinc on vaig estar una temporada i me'n vaig anar d'on estava... la qüestió amic és que tant si vas o vens (a vore si ens aclarim perquè no és igual en occidental vinc o vaig que en oriental,jajaja) la qüestió és dic trobar o retrobar gent i coses que et fan sentir que camines :)... me n'alegre molt de veure que segueixes estant i acompanyat de tants bons amics i bones amigues ... permetem que done una abraçada a tots i totes :)

neus ha dit...

i continuar somniant mentre anem avançant...

Benvingut al veïnat :***

el pensador ha dit...

joan, joan... amic joan, quan de temps. De tant en tant rebo un dels teus mails —sempre compromesos amb lloables causes. Per tant, no puc dir que no sé res de tu. També em van arribar aquells en els que ens explicaves allò que feies i havies fet. Rebre, però, un comentari teu, no pots arribar-te a imaginar quina il·lusió m’ha fet. Jo he estat durant un temps, més aviat absent que no pas present. Ara tornant, percebo un teu rastre en forma de comentaris a blocs amics. Està bé que ho facis. Molt bé. Tot i així, t’he de dir: anima’t i torna. Se’t troba a faltar. Una abraçada d’amic.

el pensador ha dit...

Gràcies per les teves paraules de benvinguda, elur. Continuarem somniant. I en els somnis, hi serà ben present tot el veïnat.