dilluns, 24 de setembre del 2007

arrels


Allà d’on vinc, hi vaig acabar penjant 152 posts. Gairebé tots ells, pensaments. M’agradaria poder traspassar-ne la seva totalitat cap aquí, però, com que no sé com fer-ho, i davant de la por que en una de les habituals penjades del lloc se n’hi quedi definitivament —de penjat—, he optat per extreure’n els 100 que he considerat menys dolents, i fer-ne amb ells aquest post. El que em sap greu, però, és que van sols. M’hagués agradat que cadascun d’ells hagués vingut acompanyat d’allò que els hi dóna vida, però, m’ha semblat del tot inviable fer-ho. Així doncs, i esperant que no passi mai allò que més amunt em feia venir les pors, allà d’on vinc, romandran per sempre els vostres comentaris. Gràcies.





100 pensaments


---001---

...i em direu boig; més des de la meva follia, us ensenyaré fins on el vostre seny no us permet arribar ni en somnis.

---002---

El fàcil no ho és per si mateix, ho és perquè és menys difícil que altri.

---003---

La societat ideal és aquella en que els advocats no hi tenen raó de ser.

---004---

Els éssers equilibrats són en molt els que fan menys equilibris.

---005---

Si un símbol pot exaltar l'ànim de qui l'exhibeix, també pot enlairar l'ira de qui el contempla.

---006---

... i es féu el silenci; i amb ell arribà la pau; més ens envaí la nostàlgia.

---007---

Les parides són pensaments amb una dosi de Woll-Damm. (les coses grans sempre es pareixen)

---008---

Quan un és jove pensa en com gastar allò que té. De gran, un pensa en com reposar allò que gasta.

---009---

Els animals dits irracionals no fan mai més del just i necessari. La raó inventa l'injust, i entossudeix a fer l'innecessari.

---010---

L’insult, per existir, ha de ser volgut tant per qui el diu, com per qui el rep.

---011---

Immaduresa: En passar per l’adolescència, hi ha qui simplement la viu (molts), hi ha qui se la salta (pocs), i hi ha qui se n’hi queda ancorat (masses).

---012---

Qui pot traspassar la culpa, viu en la impunitat. Qui ho permet, viu en la injustícia.

---013---

Les idees volen a dues velocitats: Ràpides quan venen, fulgurants quan se'n van.

---014---

Qui sap observar el rastre en els papers, arriba a conèixer a qui els escriu.

---015---

Qui sap escoltar música, l'escolta. Qui no, la posa de fons.

---016---

La mort no ha d'espantar a qui la rep, sinó a qui la pateix.

---017---

Tothom qui pregunta espera resposta. No tothom qui respon ho fa a una pregunta.

---018---

Per més que tota evidència ho és per si mateixa, de tant en tant, ens cal algú que ens asseveri l'evident.

---019---

Qui dubte un cop, cerca i aprèn; qui en dubte dos, repassa i millora; qui arriba a tres, s'atura i no avança.

---020---

El plaer: té un component d'abstracte. El vici: és concret, real, i definit. És plaer, doncs, el que hi trobem en el vici?

---021---

Una cosa és que quelcom sigui necessari, i una altra, és convertir-ho en necessitat.

---022---

Del que és necessari se'n viu, de la necessitat se n’és esclau.

---023---

Si hom és capaç de mostrar distintes cal·ligrafies, hom amaga diferents personalitats.

---024---

Hi ha poc erotisme perquè qui en gaudeix n'exigeix originalitat. Hi ha molta pornografia perquè qui en consumeix n'accepta el recurrent.

---025---

Per ésser puntual, indefectiblement s'ha d'ésser impuntual. La puntualitat exigeix de la impuntualitat d'arribar abans.

---026---

En Josep Pla va escriure: Hi ha amics, coneguts i saludats; i jo, que dic: Hi ha amics, coneguts, saludats i gesticulats; s'hi afegeix altri, i sentencia: Hi ha amics, coneguts, saludats, gesticulats i ignorats. En aquest punt, a mi, se m’han acabat les coneixences.

---027---

Malauradament, sempre la millora en la prevenció, anirà darrera de la desgràcia.

---028---

Per navegar en la foscor de la nit, ens calen fars en forma de somnis.

---029---

Els coloms bé han de cagar. ( ). Maleïts coloms.

---030---

Des de posicions de comoditat, és fàcil admetre; des de posicions compromeses, és difícil acceptar.

---031---

Cada cop que entrem en un túnel confiem en un enginyer que no coneixem. Quan se'ns demana de confiar en qui sí coneixem, molts cops, ens sembla entrar-hi —dins d’un túnel.

---032---

Art. /. Tan fàcil, i alhora tan difícil de definir. Molts, diuen que en fan; pocs, arriben a fer-ne.

---033---

No s’aprèn tot el que s'estudia; no s’estudia tot el que s'aprèn

---034---

El professor ensenya. El mestre convenç.

---035---

El col·leccionisme comença en el desig de contemplar, i acaba en l'ànsia de posseir.

---036---

Sabrem que un guia és experimentat, si ens il·lumina en la foscor.

---037---

La perfecció no admet cap imperfecció que no sigui pròpia.

---038---

La inconsciència i la covardia, porten al penediment.

---039---

Per molt que desprès traguem excel·lents amb els nets, no ens servirà per millorar la nota si hem suspès amb els fills.

---040---

És l’alumne qui no ho entén, o el professor qui no s'explica?.

---041---

Els homes imitem a l’estruç molts més cops que no pas ens sembla.

---042---

La inquietud per llegir prové de la lectura. La d'escriure, d'haver llegit.

---043---

Els silencis, quan s'imposen per fer callar les paraules, fan mal.

---044---

Cal saber fer les preguntes per obtenir-ne la resposta.

---045---

La idolatria no va de la mà de la coneixença.

---046---

La roda és tan simple, com complex va ser inventar-la —suposo.

---047---

Entre les depressions hivernals, les astènies primaverals, el cansament de l'estiu, i l'embadaliment de la tardor; per no fer, sempre en tenim una raó.

---048---

L’erudit posseeix la capsa del saber. Jo em conformo amb poder pensar en les coses que hi ha dins.

---049---

La mentida està construïda de petites veritats inconnexes.

---050---

Mare; una de les poques paraules que es pot escriure sola.

---051---

El tic-tac és soroll; el tic-tac fa silenci.

---052---

El bon amant no deixa marques que pugui veure qualsevol altri. Sí ha, però, de deixar marca en l'interior de qui estima.

---053---

La por que infligeixen les bombes no l'esborra la Pau.

---054---

Qui acaba el dia tard i malament, començarà el següent tard i corrent.

---055---

La inspiració fuig de les pàgines en blanc.

---056---

Guardar les formes suavitza l'encontre. Guardar les formes produeix estrès.

---057---

Recordar: és molt més que tenir memòria.

---058---

Davant de qui esgrimeix la llàstima com espasa, hom s'ha de protegir amb la rígida armadura de la intolerància.

---059---

Quan en la nostra ment la mentida usurpa el lloc a la veritat, llavors, ens tornem perillosos.

---060---

La gelosia aviva el foc interior; tant, que acaba cremant a la persona estimada.

---061---

Hi ha qui quan edifica construeix; hi ha qui destrueix quan edifica.

---062---

Un vici treu un altre vici...; i si no, ja en tenim dos.

---063---

Una hòstia donada a temps, pot estalviar moltes hores de confessionari.

---064---

Les coses; si ben fetes, millor simples.

---065---

Arribar tard, és no arribar a l'hora a l'estació. Fer tard, és veure com s'escapa el tren.

---066---

Els ulls cansats per la gimnàstica de la lectura, comparteixen cos amb ment musculada per la imaginació.

---067---

L'ego és la pastanaga que tira de l'individu.

---068---

Hi ha qui creu perquè té fe; i, hi ha qui creu en el que pensa.

---069---

Pobre d'aquell qui mercadegi amb el temps, doncs, haurà de pagar amb preuada moneda a canvi.

---070---

Hom posa ordre pensant en trobar després. Hom es desespera en haver perdut allò ordenat abans.

---071---

Un excés de llum, també ens pot abocar a la foscor.

---072---

L’amable que deixa passar al de davant, és l’imbècil que reté el de darrera.

---073---

Des que els xicots d’Appel van inventar el "tallar i enganxar", les errades tipogràfiques s’han perpetuat.

---074---

Per molt que les més —en aparença— acabaran qual terra erma, i que en d’altres esclatarà qual boniques flors o punxants esbarzers; totes les ments, estan llaurades amb la sement de la follia.

---075---

Els diners han substituït les fletxes i els arcs; les compres, la satisfacció de la cacera.

---076---

Paciència: Qui no en té, la fa perdre. (Perquè no és el mateix no tenir-ne —de paciència— per impacient, que no tenir-ne perquè ens l’hagin fet perdre —la paciència)

---077---

A qui té sempre una paraula amable, no li manca qui vagi a recollir-la.

---078---

Hi ha qui mira i no veu, qui sent i no escolta, qui parla i no diu, ..., qui fa l’amor i no estima. També hi ha, però, qui estima tot i sense fer l’amor, qui diu sense parlar, qui escolta encara que no senti, ..., i qui per veure no li cal mirar. Menys mal.

---079---

M’agrada ser irreverent, doncs, no entenc el perquè de les reverències.

---080---

El creient diu: Déu creà a l’home a la seva imatge i semblança; el filòsof, que l’escolta, raona: llavors, jo sóc Déu. La Natura, se’ls mira.

---081---

Vida eterna: Producte estrella del catàleg de qualsevol religió. Llàstima que en vendre’ns la de més enllà, ens amarguin la de més aquí.

----082---

Pensar porta el seu temps, i sinó que li ho preguntin al rellotget de sorra de Windows.

---083---

Quina fal·làcia escoltar el tret, quan ja ha impactat la bala.

---084---

Una cosa és mal acostumar-se a la immediatesa. Una altra de ben diferent és no trobar mai el moment.

---085---

A l’art de la seducció, li cal el vel del misteri.

---086---

No cal obsessionar-se per a què hom acabi enamorant-se; hom no pot enamorar-se, però, sense acabar obsessionant-se.

---087---

Híbrid: Allò que fa patir als extrems.

---088---

Es pot ser amic d’aquell amb qui es fa l’amor, però, no fer l’amor amb aquell de qui només s’és amic.

---089---

Cada pas endavant que fa la medicina, es tradueix en un pas enrere en admetre la mort.

---090---

La perseverança no sempre comporta l’obtenció del premi; el premi, però, —si premi— requereix de la perseverança.

---091---

Tot allò que és susceptible d’enlairar-se, ha de ser capaç de poder baixar després.

---092---

No és perdut aquell temps, que en l’absurd de l’espera, al pensament hem dedicat.

---093---

La fal·làcia de què hi haurà una segona oportunitat, ens ancora en la desídia.

---094---

Quan hom s’ancora a defensar la seva postura, està desaprofitant enriquir-se amb la d’altri.

---095---

Les preguntes sempre són clares per a qui les fa. Les respostes acostumen a ser obscures per a qui les rep.

---096---

Qui —en fer-la— de la pregunta n’espera una determinada resposta, de ben segur que el que no ha fet ha estat cap pregunta.

---097---

El futur depèn de la incertesa del present, i de la solidesa del passat.

---098---

No hi ha consell més desinteressat, que l’interessat consell de la mare.

---099---

Qual iceberg que enfonsa vaixells plens d’esperança, hi ha una paraula que sura en la política: PODER.

---100---

El problema no és el “jo”, sinó el “nos” (i això ho dic “jo”, perquè “nos” així ho hem decidit) ;-)

8 comentaris:

mar ha dit...

doncs, tal com diu el 64:

Les coses; si ben fetes, millor simples.

una abraçada, Pensador

(ps)(em sembla qué m'arrelaré aquí com aquest arbre...)

miquel ha dit...

Magnífic recull, pensador. Me'ls aniré mirant més a poc a poc. Em deixes ser frívol avui i quedar-me amb el 47 (darrera part)?
I des d'aquí -em permets?- saludo també la mar, que diu que arrelarà aquí, però que a mi em sembla que ja és una part del mateix arbre.

Anònim ha dit...

M'apunto a les frivolitats de'n Pere i em quedo amb el 82 -que de fet és l'únic que sóc capaç de recitar d'una tirada quan penso.

Molt acollidora, la nova casa. Fins aviat! :-)

el pensador ha dit...

I tant que et deixo ser frívol, pere. Només faltaria. Pensa que si hagués de pensar amb consistència i serietat, no pensaria pas el que penso.

el pensador ha dit...

Seré breu, mar. Arrela-t'hi fort. (ho sento, en pere s'ha "colat") ;-)

el pensador ha dit...

Siguem frívols, doncs, martí. Jo m’apunto al núm. 007. Gràcies per venir-hi —a casa.

Anònim ha dit...

és un gran regal, i un bonic record, per a tots aquells que hem compartit els teus (magnífics) pensaments. Avui, hem quedo amb el 71, el 83 i el 96. Demà... ja ho veurem :)

el pensador ha dit...

Hola, aina. Queda’t amb els que vulguis, per això estan. Avui uns i demà uns altres, doncs, el que avui podem trobar encertat, demà potser no ho serà tant.