Els somnis són tan necessaris, com innecessària n’és la seva interpretació.
inspirat per aina
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
...i em direu boig; mes des de la meva follia, us ensenyaré fins on el vostre seny no us permet arribar ni en somnis.
El contingut d'aquest bloc està sota llicència de:
Catalanitza't
Arxiu del blog
-
►
2014
(1)
- ► de setembre (1)
-
►
2008
(10)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (1)
-
▼
2007
(15)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (3)
- ▼ de setembre (3)
veïns
- a l'estació de trens (joan)
- a mitjanit (sshhhhh)
- anotacions al marge (giorgio)
- aquari (martí)
- brisalls de mar (mar)
- changing, again (albert)
- Das Schicksal mischt die Karte, wir spielen (Schopenhauer) (arsvirtualis)
- des del balcó (omar)
- des del meu mar (arare)
- el bec del lloro (el lloro)
- el café d'en litus (litus)
- gemma blog (gemma)
- gotes d'isnel (isnel)
- joanaina (joanaina)
- la monja travestida (pentesilea)
- la panxa del bou (júlia)
- la tertúlia (els tertulians)
- missatge rebut (clara)
- mitjanit (aina)
- nòmades del vent (elur)
- post-its sacados de la papelera (xurri)
- saragatona (pere)
- un salt al món (frederic)
- univers privat (bitxo)
- voltant amb voltaire (voltaire)
veïns dins l'ascensor
12 comentaris:
doncs així no cal que t'expliqui el meu somni... (un somriure)
ens entossudim a trobar l'explicació de tot i perdem l'oportunitat de gaudir del somni. Suposo que ve a ser això el teu pensament.
una abraçada
:)
... especialment dels malsons, hi afegiria. L'important és somiar, no?
Un somriure, mar. És tan encertat el teu comentari, que qualsevol diria que em llegeixes el pensament. ;-)
I tant, aina. Amb malsons inclosos, el somniar és l’important. Una abraçada, i gràcies per la inspiració.
Però la interpretació dels somnis sempre desvella interès, curiositat i genera xerrades diverses, el misteri és el misteri.
I el futbol també, Júlia. Sempre m’ha sorprès la capacitat verbosa —encara que sigui llaunosa i repetitiva— dels comentaristes esportius. S’ha de donar moltes voltes sobre el mateix, per emplenar tanta estona d’espai —ja sigui radiofònic, escrit, o televisiu.
I no tinc res contra la interpretació dels somnis, consti. A mi també em produeix interès, curiositat i genera xerrades diverses. Tens raó.
Avui he somiat que navegava per Barcelona (però no pas pel mar, sinó per la ciutat)... fa anys vaig tenir un somni semblant, però en lloc de navegar, nedava.
Estic molt malaltona, Doctor?
Ja sigui nedant, ja sigui en vaixell, el que està clar és que somnies. No estàs, doncs, gens malaltona, Arare. Segueix somniant.
Sí senyor, sí senyor, sí senyooooooooooooooor!!!
Uiiiiiiiiiiiiii, quina alegria haver-te retrobat, pensadoooooooooooooor!!! I quin bloc més xulo que t'ha quedaaaaaaaaaaaaaaaaaaat!!!
Hi ha coses i fets que hi són i prou. Mentre busquem raonaments ens oblidem de l'espontaneïtat de la vivència, que al cap i a la fí és el que importa.
Lloroooo!!! a mi si que m’ha fet il·lusió veure’t voletejant per casa. Avui, només obrir la porta i trobar-me aquella ploma virolada al terra, de seguida m’he dit: el lloro, el lloro ha estat aquí!
pd- torna quan vulguis i sense por, que ja saps que per molt que el meu plat favorit siguin les bèsties alades "alast", amb tu sempre faré una excepció.
Tot un pensament, arsvirtualis. Gràcies.
...i diu ella —arsvirtualis—: mentre busquem raonaments ens oblidem de l’espontaneïtat de la vivència.
Publica un comentari a l'entrada