Fa ja uns quants anys, vaig ser —no me n’amago— un dels tants que criticaven internet. El volum desmesurat d’informació sense ordre ni concert que s’hi començava a trobar, generava seriosos dubtes sobre la seva credibilitat.

De fet, això ha estat i és així; tot i que qui vol, pot perfectament trobar allò que cerca amb prous garanties sobre la certesa del seu contingut.

Altra cosa, però, és que realment ho trobi. Perquè el problema que tenim ara —em permetreu que pluralitzi, oi?—, és que ens hem arribat a creure que a internet hi és tot. I no, o sí, o potser sí, o no. La veritat és que no ho sé, però, el que sí sé, és que de ser-hi, hi ha coses tan amagades que no hi ha manera de trobar.

Avui mateix sense anar més lluny, se m’ha acudit cercar l’origen d’aquella expressió de significat tan conegut, i que es refereix a la ceba.

Sí, sí, no us heu equivocat pas, m’estic referint de totes totes a: "ser de la ceba".

Perquè gairebé tothom sap que significa "ser de la ceba", però, algú sap d’on ve la referida expressió?

Si us voleu entretenir en la seva recerca, trobareu coses curioses i interessants, però, no n’espereu tampoc gaires.

I com que entre totes elles, no n’he sabut trobar cap que em convencés per allò de denotar una veritat absoluta, m’he inclinat per la collita pròpia i acabar pensant que potser "ser de la ceba" ve de la nostra afecció a menjar calçots.

Mentre deixo obert el post per a què hi digueu la vostra, aprofito per recordar-vos que sigueu o no de la ceba, tenim calçotada convocada.