dimarts, 19 de gener de 2010

123


L’insolent no té cap altra qualitat que la de la insolència.

3 comentaris:

elur ha dit...

per sort, sí per sort, aquesta qualitat jo també la tinc i la faig servir de vegades :)

hola Pensador!
abraçades!

el pensador ha dit...

Bona nit, elur

I jo també la tinc. De fet, suposo que gairebé tothom la té. El problema és quan enlloc d’una qualitat més, esdevé la pròpia essència. Tots caiem algun cop en la insolència, però, això no vol dir que siguem insolents.

Potser per donar-te una mica més de llum sobre aquest pensament, que entenc pot semblar del tot simple, t’hauries de donar una volta per on ha estat inspirat . Mira't els comentaris.

Un petó ;-)

elur ha dit...

oh vaja, vaig llegir el poema de la Montse però no he seguit els comentaris... no conec al personatge aquest, però ara he buscat per internet, em sembla que no cal que digui gaire res. Ja es retrata ell tot solet.

abraçades i petons a repartir, sense cap insolència!