Hom no pot esdevenir un bon jutge, si desprès de la sentència, en les conseqüències no en pensa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
...i em direu boig; mes des de la meva follia, us ensenyaré fins on el vostre seny no us permet arribar ni en somnis.
El contingut d'aquest bloc està sota llicència de:
Catalanitza't
Arxiu del blog
-
►
2014
(1)
- ► de setembre (1)
-
▼
2008
(10)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (1)
-
►
2007
(15)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (3)
veïns
- a l'estació de trens (joan)
- a mitjanit (sshhhhh)
- anotacions al marge (giorgio)
- aquari (martí)
- brisalls de mar (mar)
- changing, again (albert)
- Das Schicksal mischt die Karte, wir spielen (Schopenhauer) (arsvirtualis)
- des del balcó (omar)
- des del meu mar (arare)
- el bec del lloro (el lloro)
- el café d'en litus (litus)
- gemma blog (gemma)
- gotes d'isnel (isnel)
- joanaina (joanaina)
- la monja travestida (pentesilea)
- la panxa del bou (júlia)
- la tertúlia (els tertulians)
- missatge rebut (clara)
- mitjanit (aina)
- nòmades del vent (elur)
- post-its sacados de la papelera (xurri)
- saragatona (pere)
- un salt al món (frederic)
- univers privat (bitxo)
- voltant amb voltaire (voltaire)
veïns dins l'ascensor
4 comentaris:
I no és només que no es pensa en les conseqüències, no, és que tampoc se'n responsabilitzen!
i tot i així, el color de les conseqüències que un pensa pot canviar d'un dia a l'altre...
La fotografia també m'ha agradat molt.
Salut!
I tant, elur. Si pensar ja costa, no vull ni imaginar-me el que deu suposar responsabilitzar-se.
Gràcies, marina. M'agrada que t'agradi...
I sí, els colors són canviants. Fins i tot en si mateixos, quan s'enjogassen agafant tota una extensa gamma de tonalitats.
Publica un comentari a l'entrada