diumenge, 11 de novembre de 2007

109


Quan hom acaba amb un “per collons els meus” arriba a la satisfacció, però, no pas a la solució.

12 comentaris:

mar ha dit...

i no és la solució, la satisfacció?
;)
bona nit, Pensador

mmm...juraria que aquest playboy de la foto podria ser una bona solució... jejejeje

Júlia ha dit...

És que hi ha molts afers que no tenen solució, la majoria.

Alegria De La Huerta ha dit...

La satisfacció arriba per una banda, però l'altra banda no sent ni molt menys aquesta satisfacció.

isnel ha dit...

Vols dir que sempre és així? Vull dir pel que fa a la satisfacció... ;)

aina ha dit...

xD

jo diria que arriba, a seques, que això d'estar satisfet ja és una altra història...

joan ha dit...

jo és que sóc molt tímid , moooooooltttttttt !!!!
ummmm ????? ja sé que no sols posar fotos personals hehehehe però la meua ment de vegades pot ser maquiavèl·lica hehehe ... hauries de dir qui és aquest xic de la foto, heheheehe :))))))
Una abraçada ;)

el pensador ha dit...

Tard i malament, em poso a respondre aquests comentaris que ja fa que hi són i s’esperen.

mar, bona nit. A la vista de la foto, i pel comentari que també n’ha fet l’amic joan, cada cop em queden menys dubtes de què potser sí, el xicotet de la foto és una bona solució. ;-)

el pensador ha dit...

Ai! júlia, deu ser per això que s’acaba tan sovint amb la frase aquesta de “per collons els meus”. ;-)

el pensador ha dit...

Si senyor, alegria de la huerta. L’altra, es queda sense la satisfacció i de bon tros també sense solució.

el pensador ha dit...

No ho sé, isnel... la veritat és que ara ja no sé ben bé que m’empesco. Saps què passa? que amb la foto del xicotet posada com a solució, m’estic fent tota una sèrie de replantejaments davant del mirall, i en aquests moments tinc un cert atabalament. Si no et sap greu, ja hi pensaré un altre dia, val? ;-)

el pensador ha dit...

Doncs, serà una altra història, aina. Només em faltaria ara, haver-me de discutir amb tu. ;-)

el pensador ha dit...

Em sap greu de no poder-te ajudar, joan. Jo ni tan sols l’he vist mai al xicotet en qüestió. La que si que el va veure va ser la mar, que és qui en va fer la foto. Ja saps, doncs, cap a on has d’anar a preguntar... ;-)