Quan el dolor es perpetua en
l'essència del ser, li cal —igual que un clau rebla un altre clau— que un mall
piqui fort a la ferida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El contingut d'aquest bloc està sota llicència de:
Assemblea Nacional Catalana
veïns
- a l'estació de trens (joan)
- a mitjanit (sshhhhh)
- anotacions al marge (giorgio)
- aquari (martí)
- brisalls de mar (mar)
- changing, again (albert)
- Das Schicksal mischt die Karte, wir spielen (Schopenhauer) (arsvirtualis)
- des del balcó (omar)
- des del meu mar (arare)
- el bec del lloro (el lloro)
- el café d'en litus (litus)
- gemma blog (gemma)
- gotes d'isnel (isnel)
- joanaina (joanaina)
- la monja travestida (pentesilea)
- la panxa del bou (júlia)
- la tertúlia (els tertulians)
- missatge rebut (clara)
- mitjanit (aina)
- nòmades del vent (elur)
- post-its sacados de la papelera (xurri)
- saragatona (pere)
- un salt al món (frederic)
- univers privat (bitxo)
- voltant amb voltaire (voltaire)
veïns dins l'ascensor
1 comentaris:
ara que ho llegeixo penso que tens raó, segurament és això el que ens cal...
Publica un comentari