El temps se’ns perd en no saber trobar-lo
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
...i em direu boig; mes des de la meva follia, us ensenyaré fins on el vostre seny no us permet arribar ni en somnis.
El contingut d'aquest bloc està sota llicència de:
Catalanitza't
Arxiu del blog
-
►
2014
(1)
- ► de setembre (1)
-
▼
2008
(10)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (1)
-
►
2007
(15)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (3)
veïns
- a l'estació de trens (joan)
- a mitjanit (sshhhhh)
- anotacions al marge (giorgio)
- aquari (martí)
- brisalls de mar (mar)
- changing, again (albert)
- Das Schicksal mischt die Karte, wir spielen (Schopenhauer) (arsvirtualis)
- des del balcó (omar)
- des del meu mar (arare)
- el bec del lloro (el lloro)
- el café d'en litus (litus)
- gemma blog (gemma)
- gotes d'isnel (isnel)
- joanaina (joanaina)
- la monja travestida (pentesilea)
- la panxa del bou (júlia)
- la tertúlia (els tertulians)
- missatge rebut (clara)
- mitjanit (aina)
- nòmades del vent (elur)
- post-its sacados de la papelera (xurri)
- saragatona (pere)
- un salt al món (frederic)
- univers privat (bitxo)
- voltant amb voltaire (voltaire)
veïns dins l'ascensor
12 comentaris:
oh... però existeix el temps?
Per a qui el sàpiga trobar, sembla que sí, elur. Tot i que aquests que el trobin, han de tenir molta cura del que fan amb ell. Recordo en el núm. 69 haver escrit: Pobre d'aquell qui mercadegi amb el temps, doncs, haurà de pagar amb preuada moneda a canvi.
ostres, i tant! i això que avui ens n'havien donat un grapadet de franc, però res, s'ha esfumat...
:-)
salut!
i bon inici de setmana,
El dia que se'm perdi el temps seré feliç, no el buscaré, però de moment es resisteix a deixar-me, i mira que jo ja li dic que té altres individus amb qui perdre el temps. No hi ha manera.
mentre se'ns perdi estant junts, no m'amoïna
un petó dolç, Pensador
Gràcies pel desig, marina. I ara, amb aquella cosa tan lletja d’un voler sempre ser més, vagi per a tu un de: “bona setmana sencera” ;-)
Ai! pere... aquell etern matís entre “perdre” el temps i “perdre’l”. I és que no és ben bé el mateix, oi?
Perdre o guanyar. Què més dóna, si podem conjugar el verb “estar”. Un petó “dols”, mar.
ui... el temps! però si no existeix! passa de seguida, fuig i ja no el veus més...
a mi m'encanta gastar el meu temps en perdre'l, com deien a casa meva quan era petita "miserablement". I si pot ser, llegint o mirant el mar...
Lo important es estar dins del temps oi?
;D
Bona nit, arare. Suposo que no estaràs intentant fer-me creure que per a tu, mirar el mar o llegir, signifiqui perdre el temps, oi? ;-)
Ja m'ho semblava a mi...
Un plaer veure’t per aquestes contrades, jaka. És que puc per ventura, contestar-te amb quelcom que no sigui, sí? Doncs llavors, deixem-ho així, en un, SÍ.
Publica un comentari a l'entrada