131

Quan el cervell és a vessar, les idees moren ofegades.

Coherència

Des de les 0.00 hores del dia 9 de novembre fins les 24.00 hores del dia 23 del mateix mes, estarem immersos dins del que s'anomena campanya electoral. Llavors, cadascuna de les diferents formacions polítiques que es presenten, intentaran convèncer-nos de les deïtats dels seus respectius programes, entonant més o menys suggestius cants de sirena. I després de 15 dies embolcallats per la bellesa de déus i deesses de l'Olimp, votarem, per al dia després, despertar dins la més dura de les realitats. Un cop més, haurem exercit la democràcia; un cop més, tornarem a tocar de peus a terra.

De si serveix de res o no, hi ha qui defensa que per més piruetes que faci el polític de torn durant aquest termini, el resultat ja està més que decidit; i qui pensa que en 15 dies, es pot fer tornar d'esquerres a aquell que fins i tot a Londres circula per la dreta —o a l'inrevés si és que hi trobeu un símil a la metàfora.

Tingui qui tingui la raó, cal que ens exercitem més en la disciplina del joc de la democràcia. Perquè si em permeteu la llicència de dir-li joc, hi afegiré que ho és de partides llargues. Partides que per molt que veiem que anem a perdre tan sols començar-les, ens poden obligar a romandre asseguts a la taula de joc durant quatre anys, veient com s'esvaeixen no solament els nostres diners, sinó les nostres il·lusions.

I aquest 25 de novembre hem de fer un exercici de responsabilitat encara més gran. Perquè la partida que encetarem el dia després, és cert que la podem guanyar en un espai relativament curt de temps, però si la perdem, no seran tan sols quatre anys més els que haurem d'esperar per començar-ne una de nova. Si perdem aquesta, podem tornar a caure en la foscor quaranta anys més.

Per tant, en la campanya que tot just comença, no ens hem de deixar entabanar per aquells que ens volen dominar amb la por, però tampoc per aquells altres que de la divagació en fan el seu discurs. Pensem que a qui li fem confiança, caldrà que no li tremolin les cames, que no li facin figa, que no defalleixi davant les pressions que vindran de l'invasor, perquè us puc garantir sense malauradament possibilitat d'errar-me, que aquestes seran dures, molt dures. Si hom té deutes, deu favors, o té res a amagar, es torna excessivament fràgil, i hi ha massa polítics als que el llast del passat els pot fer doblegar amb facilitat.

Ara ens cal gent amb pas ferm, perseverant, valenta i suficientment lliure si volem garanties d'arribar a assolir d'un cop per totes la nostra anhelada llibertat. Gent que del que prometi, ja ens hagi demostrat que n'és capaç. Gent que es mantingui ferma en els seus ideals. Gent disposada a aconseguir el seu somni; el nostre somni. Gent disposada a cridar el que tots cridàvem l'11 de setembre. Gent que pugui pronunciar sense complexos la paraula INDEPENDÈNCIA.

Ventall d'haikus / Anna Rispau

(connecteu els altaveus)

Ventall d'haikus, d'Anna Rispau
Els haikus són pensaments en forma de vers

130

photo by wokka on Flikr

Eternitzar la discussió esvaeix la decisió.

129

S'ha d'esmorzar pel matí, doncs, hom no sap mai si berenarà.

Diumenge 12 a les 10h Esmorzar Blocaire

a la Fàbrica Moritz de Barcelona

Esdeveniment al facebook 

128

 

Ventall d'haikus

Els haikus són versos conformant un pensament.

(un llibre ple de pensaments en forma de versos)

127

Quan el dolor es perpetua en l'essència del ser, li cal —igual que un clau rebla un altre clau— que un mall piqui fort a la ferida.

126

És pecat tot allò que hom cap enfora nega i cap endins enveja. 

(inspirat per La mà de l'Església)

125

Qui troba sense buscar, no gaudeix de la recerca.

124

De ben segur que mantenir un ordre acurat, evitarà que ens caduqui el menjar de la nevera; però, no serà pas cap garantia de felicitat. 

(inspirat per aina)

Urticària convergent

Requerit aquest Centre d'Investigació per a l'estudi dels últims brots d'urticària que han afectat als membres d'alguns governs municipals de CiU, i després de valorar que la Comunitat Autònoma sol·licitant (Catalunya) reuneix els requisits per gaudir de la pertinent subvenció, dictaminem el següent:

Les causes d'urticària en molts casos són desconegudes. En el cas del governants de CiU, són sens dubte degudes a la manca de períodes electorals i a la relaxació que produeixen certes estabilitats de legislatura —per molt que els pactes per aconseguir-les hagin obert alguna que altra ferideta entre els seus sempre soferts militants i simpatitzants.

Trobada la causa, acotem el problema. Ara ja sols ens hem de preocupar per l'agent transmissor. Per a la seva recerca cal ser observador i tenir mètode. Per tant, haurem d'estar molt atents davant de la més mínima sospita de simptomatologia en forma de favassa. Les favasses (edema i vasodilatació de la dermis superficial) es poden donar en qualsevol dels seus membres, si bé sempre seran molt més evidents —per simple qüestió de càrrec— en la figura dels corresponents caps. Simplificarem en molt, doncs, la investigació en poder centrar tota la nostra atenció en un sol dels espècimens del grup de cadascuna de les mostres.

La urticària és una malaltia que afecta el sistema immunològic a l'alterar el sistema nerviós i permetre que el cos es pugui veure afectat per la histamina. Per tant, és molt probable que fins i tot abans de l'aparició de la favassa, puguem si estem prou a l'aguait observar canvis sobtats d'humor que alterin el normal comportament del pacient. Tractant-se majoritàriament d'individus ja propensos de per si a canvis d'humor sense crisis al·lèrgiques conegudes, complica especialment aquesta fase d'observació, màxim si considerem que l'envermelliment facial propi d'un qualsevol estat d'enuig es pot arribar a confondre molt fàcilment amb la fase inicial de la favassa.

Convindrà, doncs, a fi de no obtenir resultats equivocats en el cas que ens ocupa, que haguem d'esperar el temps mínim per establir que l'envermelliment no és conseqüència directe d'un qualsevol enuig, sinó que per la durada i intensitat esdevé sens dubte una favassa.

Durant tants mesos d'estudi com els que fa des de les passades eleccions municipals al mes de maig, s'ha bombardejat amb la pertinent metodologia distintes i diverses situacions directament en la persona dels individus convenientment aïllats. Després d'haver estudiat cas per cas les conseqüències que sobre els mateixos desencadenaven, podem concloure i concloem amb total certesa, que l'agent causant dels últims brots d'urticària dins d'alguns governs municipals de CiU, no és altre que la presència de l'estelada. Tant mateix, asseverem que no s'han observat efectes nocius sobre els mateixos pacients, sempre que la seva presència es produeixi dins de períodes exclusivament electorals.

11 de setembre de 2011

* traducció literal al català de la traducció a l'anglès de l'original en castellà

                            Proyecto de investigación subvencionado por la Junta de Extremadura

Plan extremeño de apoyo a Comunidades Autónomas en fase de rescesión.

SI

Se us ha embussat mai el cervell? A mi em passa sovint. Potser fins i tot massa. I no vull creure que em vingui donat per cap mal funcionament del mateix, no senyor, no estic disposat a acceptar quelcom així. Prefereixo més inclinar-me a pensar que aquestes obstruccions mentals, no són altre cosa que les seqüeles pròpies de continuades indigestions. I no m'estic referint pas als pesats processos digestius tan donats en èpoques com aquesta, en què castanyes i panellets formen part de la nostra dieta per uns dies. Aquests problemes estomacals, amb un parell d'Almax s'enllesteixen ràpid. El que a mi se'm fa realment difícil de digerir és el pensament humà. Que per què? Doncs, és difícil d'explicar, però... Vejam, va, us ve de gust una miqueta més de lectura? Si? No us prendré massa més temps, paraula. Deixeu-me que us posi un exemple.

Ahir mateix, sense anar més lluny, llegeixo una noticia al diari AVUI sota el titular "Creix l'independentisme". Acompanya el text una fotografia de la multitudinària manifestació del 10 de Juliol a Barcelona. El seu contingut està basat en l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió. "L'independentisme està en efervescència", diu només començar. Fins aquí cap problema. La veritat és que hom pot arribar a llegir la seva totalitat sense més entrebancs que els normals d'una lectura amanida de xifres percentuals. El malestar general ve després d'ensalivar-la i engolir-la. Perquè en ple procés digestiu, tot començant a imaginar-me de quina manera aquesta efervescència es traduirà en vots el proper 28N, és quan em venen tots els mals. La meva ment entra en ebullició i m'assalten imatges del reclam d'un fals vot útil per acabar convertint-lo en inútil, de resultats d'enquestes que enlloc reflecteixen allò que sembla que els ciutadans volen, d'absurdes picabaralles entre els qui ens hauríem de donar la mà, de polítics posant-se en boca la paraula Independència quan no anhelen anar més enllà d'un autonomisme amb tuf de resclosit, i de grollers atacs orquestrats a desprestigiar a aquells que poden fer nosa. El meu malestar s'aguditza. La simptomatologia és del tot clara: rodolament de cap, enterboliment de la visió i punxades a les temples. Motiu: inflamació de la zona encefàlica. Conseqüència: Embussament cerebral.

Per una bona salut mental, no permetem que ens distorsionin la realitat. Per a la Independència, no hi ha cap més vot útil que no sigui votar Independència. Perquè Independència vol dir ser lliures d'una vegada per totes. Així de clar i així de fàcil. Portem ja massa temps caminant i el camí ha estat feixuc i llarg. No vulguem allargar-lo donant més voltes per arribar-hi.

Tu la vols?

Jo la vull.

Si vols la INDEPENDÈNCIA, VOTA INDEPENDÈNCIA

El 28N, diguem

No fotem el burro

Els logos de les formacions polítiques, s’han posat per ordre de constitució. També s’han d’entendre incloses la resta de forces independentistes que pel seu nombre i donat l’espai no hi figuren.

No són moments per retrets, ni per personalismes, ni per menyspreus, ni per fer valoracions de si hom és més o menys independentista que altri. Són moments en els que la unitat és, més que necessària, imprescindible per assolir els nostres objectius. És moment d'abandonar el singular i parlar en plural. Deixem de criticar-nos, i tant de bo sortissin 50 opcions més, que de més properes a cadascun dels que les seguissin, aconseguissin un convenciment mutu per anar de la mà en una sola. Calen revulsius que ens esperonin a tots plegats. Com molt bé va dir en Titot a Arenys de Munt, ja ens barallarem, i molt, quan discutim la constitució, però no per assolir la independència.

Per arribar al nostre destí, és imprescindible que fem el camí junts; i no el podrem fer si ens entestem a negar-nos com a companys de viatge.

Salut!

Manifestació (mail)

Jo sóc un ciutadà com tu, i com tu estic reenviant ara aquest mail. Dissabte vinent, dia 10 de juliol de 2010, tenim un deure i un dret a exercir. Tenim el deure d'estar allà on s'espera que estem, i el dret a mostrar la nostra indignació. Pensis com pensis, per damunt de tot ets català —si vols, clar.

Els catalans tenim el defecte, o la virtut, de no esverar-nos amb facilitat; però, sempre que ens han humiliat, hem sabut respondre amb rotunditat. Ara toca altre cop moure cel i terra. Toca convèncer-nos i convèncer, que cal anar a la MANIFESTACIÓ.

A Catalunya L'11 DE SETEMBRE DE 1977, s'assolí un precedent històric en sortir al carrer UN MILIÓ DE CIUTADANS per reclamar un ESTATUT que ara s'atreveixen a retallar. Si amb la dictadura encara calenta fórem prou valents, ara amb una democràcia del tot instaurada, hem de ser ENCARA MÉS CAPAÇOS.

Que no ens espanti la xifra. Superem-la. Ens veiem dissabte.

VISCA CATALUNYA!

25 anys sense Espriu

Homenatge a Salvador Espriu

Quan ànima i escriptura es conjuntaren, nasqué l'esperit d'escriure.

I en el barboteig de les lletres, sorgí ESPRIU.