Se us ha embussat mai el cervell? A mi em passa sovint. Potser fins i tot massa. I no vull creure que em vingui donat per cap mal funcionament del mateix, no senyor, no estic disposat a acceptar quelcom així. Prefereixo més inclinar-me a pensar que aquestes obstruccions mentals, no són altre cosa que les seqüeles pròpies de continuades indigestions. I no m'estic referint pas als pesats processos digestius tan donats en èpoques com aquesta, en què castanyes i panellets formen part de la nostra dieta per uns dies. Aquests problemes estomacals, amb un parell d'Almax s'enllesteixen ràpid. El que a mi se'm fa realment difícil de digerir és el pensament humà. Que per què? Doncs, és difícil d'explicar, però... Vejam, va, us ve de gust una miqueta més de lectura? Si? No us prendré massa més temps, paraula. Deixeu-me que us posi un exemple.
Ahir mateix, sense anar més lluny, llegeixo una noticia al diari AVUI sota el titular "Creix l'independentisme". Acompanya el text una fotografia de la multitudinària manifestació del 10 de Juliol a Barcelona. El seu contingut està basat en l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió. "L'independentisme està en efervescència", diu només començar. Fins aquí cap problema. La veritat és que hom pot arribar a llegir la seva totalitat sense més entrebancs que els normals d'una lectura amanida de xifres percentuals. El malestar general ve després d'ensalivar-la i engolir-la. Perquè en ple procés digestiu, tot començant a imaginar-me de quina manera aquesta efervescència es traduirà en vots el proper 28N, és quan em venen tots els mals. La meva ment entra en ebullició i m'assalten imatges del reclam d'un fals vot útil per acabar convertint-lo en inútil, de resultats d'enquestes que enlloc reflecteixen allò que sembla que els ciutadans volen, d'absurdes picabaralles entre els qui ens hauríem de donar la mà, de polítics posant-se en boca la paraula Independència quan no anhelen anar més enllà d'un autonomisme amb tuf de resclosit, i de grollers atacs orquestrats a desprestigiar a aquells que poden fer nosa. El meu malestar s'aguditza. La simptomatologia és del tot clara: rodolament de cap, enterboliment de la visió i punxades a les temples. Motiu: inflamació de la zona encefàlica. Conseqüència: Embussament cerebral.
Per una bona salut mental, no permetem que ens distorsionin la realitat. Per a la Independència, no hi ha cap més vot útil que no sigui votar Independència. Perquè Independència vol dir ser lliures d'una vegada per totes. Així de clar i així de fàcil. Portem ja massa temps caminant i el camí ha estat feixuc i llarg. No vulguem allargar-lo donant més voltes per arribar-hi.
Tu la vols?
Si vols la INDEPENDÈNCIA, VOTA INDEPENDÈNCIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada