dissabte, 25 d’octubre del 2008

115

El temps se’ns perd en no saber trobar-lo

12 comentaris:

neus ha dit...

oh... però existeix el temps?

el pensador ha dit...

Per a qui el sàpiga trobar, sembla que sí, elur. Tot i que aquests que el trobin, han de tenir molta cura del que fan amb ell. Recordo en el núm. 69 haver escrit: Pobre d'aquell qui mercadegi amb el temps, doncs, haurà de pagar amb preuada moneda a canvi.

Marina Culubret Alsina ha dit...

ostres, i tant! i això que avui ens n'havien donat un grapadet de franc, però res, s'ha esfumat...

:-)

salut!
i bon inici de setmana,

miquel ha dit...

El dia que se'm perdi el temps seré feliç, no el buscaré, però de moment es resisteix a deixar-me, i mira que jo ja li dic que té altres individus amb qui perdre el temps. No hi ha manera.

mar ha dit...

mentre se'ns perdi estant junts, no m'amoïna
un petó dolç, Pensador

el pensador ha dit...

Gràcies pel desig, marina. I ara, amb aquella cosa tan lletja d’un voler sempre ser més, vagi per a tu un de: “bona setmana sencera” ;-)

el pensador ha dit...

Ai! pere... aquell etern matís entre “perdre” el temps i “perdre’l”. I és que no és ben bé el mateix, oi?

el pensador ha dit...

Perdre o guanyar. Què més dóna, si podem conjugar el verb “estar”. Un petó “dols”, mar.

Montse ha dit...

ui... el temps! però si no existeix! passa de seguida, fuig i ja no el veus més...

a mi m'encanta gastar el meu temps en perdre'l, com deien a casa meva quan era petita "miserablement". I si pot ser, llegint o mirant el mar...

Anònim ha dit...

Lo important es estar dins del temps oi?

;D

el pensador ha dit...

Bona nit, arare. Suposo que no estaràs intentant fer-me creure que per a tu, mirar el mar o llegir, signifiqui perdre el temps, oi? ;-)

Ja m'ho semblava a mi...

el pensador ha dit...

Un plaer veure’t per aquestes contrades, jaka. És que puc per ventura, contestar-te amb quelcom que no sigui, sí? Doncs llavors, deixem-ho així, en un, SÍ.