el pensador

127

2011-10-07T08:39:00.000+02:00

Quan el dolor es perpetua enl'essència del ser, li cal —igual que un clau rebla un altre clau— que un mallpiqui fort a la ferida.

126

2011-10-02T08:36:00.002+02:00

És pecat tot allò que hom cap enfora nega i cap endinsenveja.

(inspirat per La mà de l'Església)

125

2011-09-27T06:55:00.002+02:00

Qui troba sense buscar, no gaudeix de la recerca.

124

2011-09-18T23:11:00.000+02:00

Deben segur que mantenir un ordre acurat, evitarà que ens caduqui el menjar de lanevera; però, no serà pas cap garantia de felicitat.

(inspirat per aina)

Urticària convergent

2011-09-17T12:53:00.000+02:00

Requerit aquestCentre d'Investigació per a l'estudi dels últims brots d'urticària que hanafectat als membres d'alguns governs municipals de CiU, i després de valorarque la Comunitat Autònoma sol·licitant (Catalunya) reuneix els requisits pergaudir de la pertinent subvenció, dictaminem el següent:

Les causesd'urticària en molts casos són desconegudes. En el cas del governants de CiU,són sens dubte degudes a la manca de períodes electorals i a la relaxació queprodueixen certes estabilitats de legislatura —per molt que els pactes peraconseguir-les hagin obert alguna que altra ferideta entre els seus sempresoferts militants i simpatitzants.

Trobada lacausa, acotem el problema. Ara ja sols ens hem de preocupar per l'agenttransmissor. Per a la seva recerca cal ser observador i tenir mètode. Per tant,haurem d'estar molt atents davant de la més mínima sospita de simptomatologiaen forma de favassa. Les favasses (edema i vasodilatació de la dermissuperficial) es poden donar en qualsevol dels seus membres, si bé sempre seranmolt més evidents —per simple qüestió de càrrec— en la figura delscorresponents caps. Simplificarem en molt, doncs, la investigació en podercentrar tota la nostra atenció en un sol dels espècimens del grup de cadascunade les mostres.

La urticària ésuna malaltia que afecta el sistema immunològic a l'alterar el sistema nerviós ipermetre que el cos es pugui veure afectat per la histamina. Per tant, és moltprobable que fins i tot abans de l'aparició de la favassa, puguem si estem proua l'aguait observar canvis sobtats d'humor que alterin el normal comportament delpacient. Tractant-se majoritàriament d'individus ja propensos de per si acanvis d'humor sense crisis al·lèrgiques conegudes, complica especialmentaquesta fase d'observació, màxim si considerem que l'envermelliment facialpropi d'un qualsevol estat d'enuig es pot arribar a confondre molt fàcilment ambla fase inicial de la favassa.

Convindrà,doncs, a fi de no obtenir resultats equivocats en el cas que ens ocupa, que haguemd'esperar el temps mínim per establir que l'envermelliment no és conseqüènciadirecte d'un qualsevol enuig, sinó que per la durada i intensitat esdevé sensdubte una favassa.

Durant tantsmesos d'estudi com els que fa des de les passades eleccions municipals al mesde maig, s'ha bombardejat amb la pertinent metodologia distintes i diversessituacions directament en la persona dels individus convenientment aïllats. Desprésd'haver estudiat cas per cas les conseqüències que sobre els mateixos desencadenaven,podem concloure i concloem amb total certesa, que l'agent causant dels últimsbrots d'urticària dins d'alguns governs municipals de CiU, no és altre que lapresència de l'estelada. Tant mateix, asseverem que no s'han observat efectes nociussobre els mateixos pacients, sempre que la seva presència es produeixi dins deperíodes exclusivament electorals.

11 de setembrede 2011

* traducció literal al català de la traducció a l'anglèsde l'original en castellà

Proyecto de investigación subvencionadopor la Junta de Extremadura

Plan extremeño de apoyo a ComunidadesAutónomas en fase de rescesión.

SI

2010-11-14T21:47:00.005+01:00

Se us ha embussat mai el cervell? A mi em passa sovint. Potser fins i tot massa. I no vull creure que em vingui donat per cap mal funcionament del mateix, no senyor, no estic disposat a acceptar quelcom així. Prefereixo més inclinar-me a pensar que aquestes obstruccions mentals, no són altre cosa que les seqüeles pròpies de continuades indigestions. I no m'estic referint pas als pesats processos digestius tan donats en èpoques com aquesta, en què castanyes i panellets formen part de la nostra dieta per uns dies. Aquests problemes estomacals, amb un parell d'Almax s'enllesteixen ràpid. El que a mi se'm fa realment difícil de digerir és el pensament humà. Que per què? Doncs, és difícil d'explicar, però... Vejam, va, us ve de gust una miqueta més de lectura? Si? No us prendré massa més temps, paraula. Deixeu-me que us posi un exemple.

Ahir mateix, sense anar més lluny, llegeixo una noticia al diari AVUI sota el titular "Creix l'independentisme". Acompanya el text una fotografia de la multitudinària manifestació del 10 de Juliol a Barcelona. El seu contingut està basat en l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió. "L'independentisme està en efervescència", diu només començar. Fins aquí cap problema. La veritat és que hom pot arribar a llegir la seva totalitat sense més entrebancs que els normals d'una lectura amanida de xifres percentuals. El malestar general ve després d'ensalivar-la i engolir-la. Perquè en ple procés digestiu, tot començant a imaginar-me de quina manera aquesta efervescència es traduirà en vots el proper 28N, és quan em venen tots els mals. La meva ment entra en ebullició i m'assalten imatges del reclam d'un fals vot útil per acabar convertint-lo en inútil, de resultats d'enquestes que enlloc reflecteixen allò que sembla que els ciutadans volen, d'absurdes picabaralles entre els qui ens hauríem de donar la mà, de polítics posant-se en boca la paraula Independència quan no anhelen anar més enllà d'un autonomisme amb tuf de resclosit, i de grollers atacs orquestrats a desprestigiar a aquells que poden fer nosa. El meu malestar s'aguditza. La simptomatologia és del tot clara: rodolament de cap, enterboliment de la visió i punxades a les temples. Motiu: inflamació de la zona encefàlica. Conseqüència: Embussament cerebral.

Per una bona salut mental, no permetem que ens distorsionin la realitat. Per a la Independència, no hi ha cap més vot útil que no sigui votar Independència. Perquè Independència vol dir ser lliures d'una vegada per totes. Així de clar i així de fàcil. Portem ja massa temps caminant i el camí ha estat feixuc i llarg. No vulguem allargar-lo donant més voltes per arribar-hi.

Tu la vols?

Jo la vull.

Si vols la INDEPENDÈNCIA, VOTA INDEPENDÈNCIA

El 28N, diguem

No fotem el burro

2010-08-14T14:45:00.003+02:00

Els logos de les formacions polítiques, s’han posat per ordre de constitució. També s’han d’entendre incloses la resta de forces independentistes que pel seu nombre i donat l’espai no hi figuren.

No són moments per retrets, ni per personalismes, ni per menyspreus, ni per fer valoracions de si hom és més o menys independentista que altri. Són moments en els que la unitat és, més que necessària, imprescindible per assolir els nostres objectius. És moment d'abandonar el singular i parlar en plural. Deixem de criticar-nos, i tant de bo sortissin 50 opcions més, que de més properes a cadascun dels que les seguissin, aconseguissin un convenciment mutu per anar de la mà en una sola. Calen revulsius que ens esperonin a tots plegats. Com molt bé va dir en Titot a Arenys de Munt, ja ens barallarem, i molt, quan discutim la constitució, però no per assolir la independència.

Per arribar al nostre destí, és imprescindible que fem el camí junts; i no el podrem fer si ens entestem a negar-nos com a companys de viatge.

Salut!

Manifestació (mail)

2010-07-07T22:29:00.004+02:00

Jo sóc un ciutadà com tu, i com tu estic reenviant ara aquest mail. Dissabte vinent, dia 10 de juliol de 2010, tenim un deure i un dret a exercir. Tenim el deure d'estar allà on s'espera que estem, i el dret a mostrar la nostra indignació. Pensis com pensis, per damunt de tot ets català —si vols, clar.

Els catalans tenim el defecte, o la virtut, de no esverar-nos amb facilitat; però, sempre que ens han humiliat, hem sabut respondre amb rotunditat. Ara toca altre cop moure cel i terra. Toca convèncer-nos i convèncer, que cal anar a la MANIFESTACIÓ.

A Catalunya L'11 DE SETEMBRE DE 1977, s'assolí un precedent històric en sortir al carrer UN MILIÓ DE CIUTADANS per reclamar un ESTATUT que ara s'atreveixen a retallar. Si amb la dictadura encara calenta fórem prou valents, ara amb una democràcia del tot instaurada, hem de ser ENCARA MÉS CAPAÇOS.

Que no ens espanti la xifra. Superem-la. Ens veiem dissabte.

VISCA CATALUNYA!

25 anys sense Espriu

2010-02-22T23:24:00.004+01:00

Homenatge a Salvador Espriu

Quan ànima i escriptura es conjuntaren, nasqué l'esperit d'escriure.

I en el barboteig de les lletres, sorgí ESPRIU.

2010-02-13T23:48:00.004+01:00

Seguirem insistint...
... i aconseguirem que se'n parli.

Ànims!

El 28 de febrer ja és a tocar. I encara i no ser del tot coincident per pocs dies, és una data molt significativa per treure'ns les pors del damunt.

No us perdeu el reportatge d'Euronews

2010-01-26T23:40:00.002+01:00

Fa ja uns quants anys, vaig ser —no me n’amago— un dels tants que criticaven internet. El volum desmesurat d’informació sense ordre ni concert que s’hi començava a trobar, generava seriosos dubtes sobre la seva credibilitat.

De fet, això ha estat i és així; tot i que qui vol, pot perfectament trobar allò que cerca amb prous garanties sobre la certesa del seu contingut.

Altra cosa, però, és que realment ho trobi. Perquè el problema que tenim ara —em permetreu que pluralitzi, oi?—, és que ens hem arribat a creure que a internet hi és tot. I no, o sí, o potser sí, o no. La veritat és que no ho sé, però, el que sí sé, és que de ser-hi, hi ha coses tan amagades que no hi ha manera de trobar.

Avui mateix sense anar més lluny, se m’ha acudit cercar l’origen d’aquella expressió de significat tan conegut, i que es refereix a la ceba.

Sí, sí, no us heu equivocat pas, m’estic referint de totes totes a: "ser de la ceba".

Perquè gairebé tothom sap que significa "ser de la ceba", però, algú sap d’on ve la referida expressió?

Si us voleu entretenir en la seva recerca, trobareu coses curioses i interessants, però, no n’espereu tampoc gaires.

I com que entre totes elles, no n’he sabut trobar cap que em convencés per allò de denotar una veritat absoluta, m’he inclinat per la collita pròpia i acabar pensant que potser "ser de la ceba" ve de la nostra afecció a menjar calçots.

Mentre deixo obert el post per a què hi digueu la vostra, aprofito per recordar-vos que sigueu o no de la ceba, tenim calçotada convocada.

123

2010-01-19T23:36:00.001+01:00

L’insolent no té cap altra qualitat que la de la insolència.

Independència

2009-11-21T22:15:00.005+01:00

coordinadora per la consulta sobre la independència

Molts són els familiars i amics que no han pogut arribar fins aquí. Passaràs tu de llarg, només per seguir consignes de partit?

No et deixis perdre un esdeveniment històric com aquest.

Participa!

Donem una lliçó de democràcia a Espanya.

Vota!

122

2009-08-16T14:15:00.003+02:00

El nàufrag li està agraït a l’illa per haver-lo salvat d’ofegar-se. El nàufrag odia a l’illa per retenir-lo en el seu captiveri.

Jugant a pensar

2009-06-04T00:21:00.003+02:00

Repenjat a la barana dels teus dits
hi ha un nas que s’hi aboca
ensumant tot allò
que arriba a passar per sota

inquisitiu amb les olors fortes,
poètic i romàntic amb les més dolces

de llargada suficient
–sense ser prominent–
amb rectitud de línies
i personalitat persistent

... amagat darrera un nas
que es repenja a la barana dels teus dits
potser hi ets tu,
o jo,
o ningú.

Aquest post és una col.laboració al joc d'en Jesús M Tibau.

121

2008-12-30T00:01:00.000+01:00

La poesia està feta de paraules. Quan s’hi afegeix altres coses, llavors és BROSSA

120

2008-12-20T22:34:00.001+01:00

L’eternitat del temps... insulta l’efímer del moment.

119

2008-12-09T00:03:00.002+01:00

No és el mateix haver-se cultivat que haver estat llaurat.

118

2008-11-26T22:39:00.005+01:00

Si hom s’entesta a ser un desgraciat, serà un desgraciat.

117

2008-11-19T22:16:00.009+01:00

La major o menor dificultat de la professió, no pot qüestionar la vàlua del professional.

* * *

Us convido a participar en el 1r Concurs Solidari de Fotografia Digital, que tindrà lloc dins de la celebració del torneig de BASQUET 3x3 que organitza INTERMÓN OXFAM, el diumenge 21 de desembre d'enguany al PALAU JOSEP MORA de MATARÓ.

116

2008-11-03T21:12:00.001+01:00

De grans, en mancar-nos la inconsciència de l’adolescència, ens reprimim a donar el pas.

115

2008-10-25T20:38:00.004+02:00

El temps se’ns perd en no saber trobar-lo

114

2008-10-09T22:53:00.002+02:00

Hom no pot esdevenir un bon jutge, si desprès de la sentència, en les conseqüències no en pensa.

113

2008-09-11T11:34:00.005+02:00

No és pas d’aquells que s’amaguen darrera d'una bandera, de qui us n’heu de refiar; sinó, d’aquells altres, que d’ella fent-ne la seva ensenya, en corren al davant.

112

2008-01-02T23:19:00.000+01:00

Si l’angoixa del patir us ha de dur a eradicar la causa del patiment, patiu. Cas contrari, estalvieu-vos-el, doncs, el patiment no avorta pas l’esdeveniment.

Bones festes i feliç 2008

2007-12-22T16:00:00.000+01:00

Esclataran totes juntes les espurnes trencades,

del desig i la llum que sospira el destí,

dels mots que s’enfilen per branques podades

i que demà seran troncs arrelats al camí.

Lluirem les joies de les flors nounades

i arrencarem els brots que no vulguin florir.

Farem amb les fulles estrelles argentades

que en el proper any encendran les flames

dels focs que els malsons apagaren ahir.

poema agradosament compartit amb qui me l'ha cedit

... un premi

2007-12-09T18:18:00.001+01:00

Avui que tants problemes tenim amb els trens, m’arriba d’aquella especial estació que tan bé funciona, un reconeixement que m’omple de satisfacció. Gràcies, joan.

Pel que sembla, això va així:

"Es tracta de distingir set blocaires que compartisquen idees i opinions, o que simplement mostren el que saben i ho facen d'una forma totalment altruista, generosa i voluntària, sols pel plaer de compartir. És una cadena: cal enviar un correu als nous blocs distingits i aquests, a la vegada, han de continuar la cadena amb set blocs més, i així successivament".

Ara, doncs, em toca a mi. Set són molt pocs, però, m’ajudarà el fet de què alguns dels qui a mi m’agradaria distingir ja ho han estat pels que em precedeixen.

Amigues i amics:

brisalls de mar (mar)
des del meu mar (arare)
la panxa del bou (júlia)
mitjanit (aina)
nòmades del vent (elur)
un salt al món (frederic)
univers privat (bitxo)

nominats quedeu, alhora que convidats a seguir —si us plau de fer-ho, per descomptat.

111

2007-12-02T17:22:00.000+01:00

Cada cop que hom baixa a l’infern, se li apareixen tots els seus dimonis —sí, els seus, perquè no n’hi ha pas d’altres.

110

2007-11-26T01:27:00.000+01:00

La vida li diu a la mort:

— Quina dissort, haver de morir un cop has aconseguit néixer.

Després d’un breu silenci, la mort li contesta:

— Vols dir? Què series tu sense mi?

transformacions

109

2007-11-11T21:57:00.001+01:00

Quan hom acaba amb un “per collons els meus” arriba a la satisfacció, però, no pas a la solució.

108

2007-11-04T20:24:00.001+01:00

Allò que ens aclareix, ens dóna llum. La llum... és plena de matisos.

107

2007-10-24T23:53:00.000+02:00

Des que es va inventar el motí, seguir essent capità ha passat a ser quelcom fortuït.

106

2007-10-14T23:40:00.000+02:00

No he sabut mai si qui ens avança pujant per les escales automàtiques, ho fa perquè té tard, per fer exercici, o simplement perquè és contestatari.

105

2007-10-13T00:15:00.000+02:00

L’esma es perd molt més sovint que no pas voldríem, però, la retrobem molt més aviat que no pas ens sembla.

Dedicat a eva longoria

104

2007-10-06T23:21:00.000+02:00

Hom no és mai res més que un mateix; i per a ser un, o hom canvia o no s’és

Inspirat per elur i Dom Hélder Câmara

103

2007-10-04T22:52:00.000+02:00

No sé si sóc jo qui em perdo pels forats, o els forats que em perden en a mi.

102

2007-10-02T00:03:00.000+02:00

Massa cops, la lògica de la justícia, acaba ensopegant amb la “lògica” de les lleis.

101

2007-09-27T22:31:00.000+02:00

Els somnis són tan necessaris, com innecessària n’és la seva interpretació.

inspirat per aina

arrels

2007-09-24T21:43:00.000+02:00

Allà d’on vinc, hi vaig acabar penjant 152 posts. Gairebé tots ells, pensaments. M’agradaria poder traspassar-ne la seva totalitat cap aquí, però, com que no sé com fer-ho, i davant de la por que en una de les habituals penjades del lloc se n’hi quedi definitivament —de penjat—, he optat per extreure’n els 100 que he considerat menys dolents, i fer-ne amb ells aquest post. El que em sap greu, però, és que van sols. M’hagués agradat que cadascun d’ells hagués vingut acompanyat d’allò que els hi dóna vida, però, m’ha semblat del tot inviable fer-ho. Així doncs, i esperant que no passi mai allò que més amunt em feia venir les pors, allà d’on vinc, romandran per sempre els vostres comentaris. Gràcies.

100 pensaments

---001---

...i em direu boig; més des de la meva follia, us ensenyaré fins on el vostre seny no us permet arribar ni en somnis.

---002---

El fàcil no ho és per si mateix, ho és perquè és menys difícil que altri.

---003---

La societat ideal és aquella en que els advocats no hi tenen raó de ser.

---004---

Els éssers equilibrats són en molt els que fan menys equilibris.

---005---

Si un símbol pot exaltar l'ànim de qui l'exhibeix, també pot enlairar l'ira de qui el contempla.

---006---

... i es féu el silenci; i amb ell arribà la pau; més ens envaí la nostàlgia.

---007---

Les parides són pensaments amb una dosi de Woll-Damm. (les coses grans sempre es pareixen)

---008---

Quan un és jove pensa en com gastar allò que té. De gran, un pensa en com reposar allò que gasta.

---009---

Els animals dits irracionals no fan mai més del just i necessari. La raó inventa l'injust, i entossudeix a fer l'innecessari.

---010---

L’insult, per existir, ha de ser volgut tant per qui el diu, com per qui el rep.

---011---

Immaduresa: En passar per l’adolescència, hi ha qui simplement la viu (molts), hi ha qui se la salta (pocs), i hi ha qui se n’hi queda ancorat (masses).

---012---

Qui pot traspassar la culpa, viu en la impunitat. Qui ho permet, viu en la injustícia.

---013---

Les idees volen a dues velocitats: Ràpides quan venen, fulgurants quan se'n van.

---014---

Qui sap observar el rastre en els papers, arriba a conèixer a qui els escriu.

---015---

Qui sap escoltar música, l'escolta. Qui no, la posa de fons.

---016---

La mort no ha d'espantar a qui la rep, sinó a qui la pateix.

---017---

Tothom qui pregunta espera resposta. No tothom qui respon ho fa a una pregunta.

---018---

Per més que tota evidència ho és per si mateixa, de tant en tant, ens cal algú que ens asseveri l'evident.

---019---

Qui dubte un cop, cerca i aprèn; qui en dubte dos, repassa i millora; qui arriba a tres, s'atura i no avança.

---020---

El plaer: té un component d'abstracte. El vici: és concret, real, i definit. És plaer, doncs, el que hi trobem en el vici?

---021---

Una cosa és que quelcom sigui necessari, i una altra, és convertir-ho en necessitat.

---022---

Del que és necessari se'n viu, de la necessitat se n’és esclau.

---023---

Si hom és capaç de mostrar distintes cal·ligrafies, hom amaga diferents personalitats.

---024---

Hi ha poc erotisme perquè qui en gaudeix n'exigeix originalitat. Hi ha molta pornografia perquè qui en consumeix n'accepta el recurrent.

---025---

Per ésser puntual, indefectiblement s'ha d'ésser impuntual. La puntualitat exigeix de la impuntualitat d'arribar abans.

---026---

En Josep Pla va escriure: Hi ha amics, coneguts i saludats; i jo, que dic: Hi ha amics, coneguts, saludats i gesticulats; s'hi afegeix altri, i sentencia: Hi ha amics, coneguts, saludats, gesticulats i ignorats. En aquest punt, a mi, se m’han acabat les coneixences.

---027---

Malauradament, sempre la millora en la prevenció, anirà darrera de la desgràcia.

---028---

Per navegar en la foscor de la nit, ens calen fars en forma de somnis.

---029---

Els coloms bé han de cagar. ( ). Maleïts coloms.

---030---

Des de posicions de comoditat, és fàcil admetre; des de posicions compromeses, és difícil acceptar.

---031---

Cada cop que entrem en un túnel confiem en un enginyer que no coneixem. Quan se'ns demana de confiar en qui sí coneixem, molts cops, ens sembla entrar-hi —dins d’un túnel.

---032---

Art. /. Tan fàcil, i alhora tan difícil de definir. Molts, diuen que en fan; pocs, arriben a fer-ne.

---033---

No s’aprèn tot el que s'estudia; no s’estudia tot el que s'aprèn

---034---

El professor ensenya. El mestre convenç.

---035---

El col·leccionisme comença en el desig de contemplar, i acaba en l'ànsia de posseir.

---036---

Sabrem que un guia és experimentat, si ens il·lumina en la foscor.

---037---

La perfecció no admet cap imperfecció que no sigui pròpia.

---038---

La inconsciència i la covardia, porten al penediment.

---039---

Per molt que desprès traguem excel·lents amb els nets, no ens servirà per millorar la nota si hem suspès amb els fills.

---040---

És l’alumne qui no ho entén, o el professor qui no s'explica?.

---041---

Els homes imitem a l’estruç molts més cops que no pas ens sembla.

---042---

La inquietud per llegir prové de la lectura. La d'escriure, d'haver llegit.

---043---

Els silencis, quan s'imposen per fer callar les paraules, fan mal.

---044---

Cal saber fer les preguntes per obtenir-ne la resposta.

---045---

La idolatria no va de la mà de la coneixença.

---046---

La roda és tan simple, com complex va ser inventar-la —suposo.

---047---

Entre les depressions hivernals, les astènies primaverals, el cansament de l'estiu, i l'embadaliment de la tardor; per no fer, sempre en tenim una raó.

---048---

L’erudit posseeix la capsa del saber. Jo em conformo amb poder pensar en les coses que hi ha dins.

---049---

La mentida està construïda de petites veritats inconnexes.

---050---

Mare; una de les poques paraules que es pot escriure sola.

---051---

El tic-tac és soroll; el tic-tac fa silenci.

---052---

El bon amant no deixa marques que pugui veure qualsevol altri. Sí ha, però, de deixar marca en l'interior de qui estima.

---053---

La por que infligeixen les bombes no l'esborra la Pau.

---054---

Qui acaba el dia tard i malament, començarà el següent tard i corrent.

---055---

La inspiració fuig de les pàgines en blanc.

---056---

Guardar les formes suavitza l'encontre. Guardar les formes produeix estrès.

---057---

Recordar: és molt més que tenir memòria.

---058---

Davant de qui esgrimeix la llàstima com espasa, hom s'ha de protegir amb la rígida armadura de la intolerància.

---059---

Quan en la nostra ment la mentida usurpa el lloc a la veritat, llavors, ens tornem perillosos.

---060---

La gelosia aviva el foc interior; tant, que acaba cremant a la persona estimada.

---061---

Hi ha qui quan edifica construeix; hi ha qui destrueix quan edifica.

---062---

Un vici treu un altre vici...; i si no, ja en tenim dos.

---063---

Una hòstia donada a temps, pot estalviar moltes hores de confessionari.

---064---

Les coses; si ben fetes, millor simples.

---065---

Arribar tard, és no arribar a l'hora a l'estació. Fer tard, és veure com s'escapa el tren.

---066---

Els ulls cansats per la gimnàstica de la lectura, comparteixen cos amb ment musculada per la imaginació.

---067---

L'ego és la pastanaga que tira de l'individu.

---068---

Hi ha qui creu perquè té fe; i, hi ha qui creu en el que pensa.

---069---

Pobre d'aquell qui mercadegi amb el temps, doncs, haurà de pagar amb preuada moneda a canvi.

---070---

Hom posa ordre pensant en trobar després. Hom es desespera en haver perdut allò ordenat abans.

---071---

Un excés de llum, també ens pot abocar a la foscor.

---072---

L’amable que deixa passar al de davant, és l’imbècil que reté el de darrera.

---073---

Des que els xicots d’Appel van inventar el "tallar i enganxar", les errades tipogràfiques s’han perpetuat.

---074---

Per molt que les més —en aparença— acabaran qual terra erma, i que en d’altres esclatarà qual boniques flors o punxants esbarzers; totes les ments, estan llaurades amb la sement de la follia.

---075---

Els diners han substituït les fletxes i els arcs; les compres, la satisfacció de la cacera.

---076---

Paciència: Qui no en té, la fa perdre. (Perquè no és el mateix no tenir-ne —de paciència— per impacient, que no tenir-ne perquè ens l’hagin fet perdre —la paciència)

---077---

A qui té sempre una paraula amable, no li manca qui vagi a recollir-la.

---078---

Hi ha qui mira i no veu, qui sent i no escolta, qui parla i no diu, ..., qui fa l’amor i no estima. També hi ha, però, qui estima tot i sense fer l’amor, qui diu sense parlar, qui escolta encara que no senti, ..., i qui per veure no li cal mirar. Menys mal.

---079---

M’agrada ser irreverent, doncs, no entenc el perquè de les reverències.

---080---

El creient diu: Déu creà a l’home a la seva imatge i semblança; el filòsof, que l’escolta, raona: llavors, jo sóc Déu. La Natura, se’ls mira.

---081---

Vida eterna: Producte estrella del catàleg de qualsevol religió. Llàstima que en vendre’ns la de més enllà, ens amarguin la de més aquí.

----082---

Pensar porta el seu temps, i sinó que li ho preguntin al rellotget de sorra de Windows.

---083---

Quina fal·làcia escoltar el tret, quan ja ha impactat la bala.

---084---

Una cosa és mal acostumar-se a la immediatesa. Una altra de ben diferent és no trobar mai el moment.

---085---

A l’art de la seducció, li cal el vel del misteri.

---086---

No cal obsessionar-se per a què hom acabi enamorant-se; hom no pot enamorar-se, però, sense acabar obsessionant-se.

---087---

Híbrid: Allò que fa patir als extrems.

---088---

Es pot ser amic d’aquell amb qui es fa l’amor, però, no fer l’amor amb aquell de qui només s’és amic.

---089---

Cada pas endavant que fa la medicina, es tradueix en un pas enrere en admetre la mort.

---090---

La perseverança no sempre comporta l’obtenció del premi; el premi, però, —si premi— requereix de la perseverança.

---091---

Tot allò que és susceptible d’enlairar-se, ha de ser capaç de poder baixar després.

---092---

No és perdut aquell temps, que en l’absurd de l’espera, al pensament hem dedicat.

---093---

La fal·làcia de què hi haurà una segona oportunitat, ens ancora en la desídia.

---094---

Quan hom s’ancora a defensar la seva postura, està desaprofitant enriquir-se amb la d’altri.

---095---

Les preguntes sempre són clares per a qui les fa. Les respostes acostumen a ser obscures per a qui les rep.

---096---

Qui —en fer-la— de la pregunta n’espera una determinada resposta, de ben segur que el que no ha fet ha estat cap pregunta.

---097---

El futur depèn de la incertesa del present, i de la solidesa del passat.

---098---

No hi ha consell més desinteressat, que l’interessat consell de la mare.

---099---

Qual iceberg que enfonsa vaixells plens d’esperança, hi ha una paraula que sura en la política: PODER.

---100---

El problema no és el “jo”, sinó el “nos” (i això ho dic “jo”, perquè “nos” així ho hem decidit) ;-)

somiejar

2007-09-17T22:45:00.000+02:00

Després de tota una vida somniant despert... vinc d'on vinc, per acabar anant allà on vaig.